En griegu, de seis metrus.

Se llama essámetru el velsu compuestu nun primel heitu de seis piezis (yambus, dátilus).

Essámetru datílicu Edital

Anque el nombri asseñali estal compuestu pol seis piezis, lo ciertu es que velequí el essámetru datílicu se compón de cincu piezis datílicus i un semipié. El rimu que lleva el velsu es descencienti, al sel el dátilu un pie que fruhi tal rimu. El esquema el essámetru es veloquí esti: ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ˘ ˘ | ˉ ×.

Ehempru: Hom., Od. 1.1.:

  ἄνδρα μοι| ἔννεπε | Μοῦσα, πο|λύτροπον, | ὃς μάλα | πολλὰ

El essámetru hue el metru gastau ena puesia épica i ena didáutica ena Antigüeá crássica. Puemas cumu la Odissea, la Iliada, la Eneida u el De rerum natura huerun compuestus nesti metru.

El essámetru datílicu puei esprimental sustitucionis dalcuerdu al própiu pueta sigún la nesseziá u sigún el usiu que se quia dal. Quandu se quieri dal un rimu mas soleni, los tiempus nu marcaus se sustituin puna larga, holmandu un espondeu.

Eh.: Luc., 4. 517:

  permis|sum quos | iam tan|git ui|cinia | fati

La sustitución pol espondeus se premiti enos quatru primerus piezis el velsu, peru el quintu á de premanecel puru i el úrtimu á de costal de dos sílabas.

A la escontra, si el contestu requieri mayol lihereza, se precura mantenel el pie intautu, conselvandu la huerça las sílabas brevis.

Eh.: Hom., Il. 2. 6.:

 πέμψαι ἐπ’| Ἀτρεΐ|δῃ Ἀγα|μέμνονι | οὖλον Ὄ|νειρον.

Hiendas Edital

La destribución las parabras nel velsu datílicu prevoca la preséncia duna sérii hiendas entriverbalis que, enos casus la puesia oral, premitia el partihu las destintas hólmulas u enos casus la puesia escrebia arreparal mas nuna parabra u espressión. Las hiendas s’asseñalan con una barra daleá (/).

Dessistin dos crassis hiendas hormi a la su pusición nel pie:

  • Masculina: tras la sílaba larga, v. gr.: Hom. Il. 1. 345: …φί|λῳ / ἐπε|πείθεθ’…
  • Feminina: entri las dos brevis el pie, v. gr.: Hom. Od. 9. 93 …ἀλ|λά σφι / δό|σαν…

Hormi a la su pusición nel velsu, puein sel:

  • Triemímera u triemímeris: se da tras el tercel meyu pie, puyendu sel masculina u feminina, v. gr.: Luc. 1. 12. Ausoni|is / um|braque…
  • Pentemímera u pentemímeris: se da tras el quintu meyu pie, puyendu sel masculina u feminina, v. gr.: Luc. 1. 639 At Figu|lus, cui | cura / de|os…
  • Etemímera u etemímeris: se da tras el setu meyu pie, puyendu sel masculina u feminina, v. gr.: Luc. 4. et metus | omnis a|best; cupi|as / quod|cumque…

Amás desissitin diérisis, qu’es quandu ai una hienda coincienti con el prencípiu un pie. S’asseñalan con dobri barra vertical (||):

  • Diérisi enicial: se da entri el primel pie i el segundu. Es mu acorria en Omeru pos premiti enhertal una hólmula enicial cumu ὡς ἔφαθ’|| u φεῦγε μαλ’||.
  • Diérisi bucólica: se da entri el quartu pie i el quintu. Es d’especial emportáncia. V. gr.: Ovid., Met. 1. 1. in noua | fert ani|mus mu|tatas || dicere | formas.


Bibliografia Edital

  • Comotti, G., La música en al cultura griega y romana, trad. Rubén Fernández Piccardo, Madrid, Ediciones Turner, 1986.
  • H. R. Liddell, R. Scott, A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Rubio Fernández, L., González Rolán, T., Nueva gramática latina, Mairil, Coloquio, 1985.