El glotocídiu (del griegu γλῶττα “léngua” i del latín caedĕre “matal”) es el términu con que se mienta al chacineu duna lengua por diversas causas. Tamien le se llama etnocídiu lingüísticu.

Causas del glotocídiu Edital

Quandu una léngua se halla en situacion de desprotecion legal, política o social o toas tres cosas a la ves, el ária enque estóricamenti se palrava dicha léngua acontina a marmal ata que se despareci del tó.

La dañá pogressiva que hazi una situacion de diglóssia tocanti a una léngua con menus recursus pa sustenel-se prevoca que los falantis acabin descogiendu dentre dambas a dos lénguas, aquella que goza de prestígiu social i cultural mayoris.

Las leis que defiendin una política lingüística de protecion no garantizan la continuiá duna léngua entre que no le se dé un sostribu aparenti i devulgativu que enpia esbarrungal-se ante una léngua mayoritária o una léngua de mayol prestígiu.

La criacion de mitus socialis que descareçan la utiliá dunas lénguas ante otras çalean la situacion de lénguas arreconchinás con pocus falantis.

La enseñança de lénguas de prestígiu frenti a lénguas vernáculas hazi que al cabu los añus los alunus se desaculin de las lenguas maternas i gastin mas las deprendias enos centrus.

En ocassionis, políticas agressivas i breaoras comu las esprimentás enos regimin totalitárius hazin que se achacinin lénguas vernáculas de mó repressivu i encatrapillau. Esti hue el casu las lénguas vernáculas en España en el regimin franquista, andi se hizu un esgalaçu enportanti con el gallegu, el vascu o el portugués en Estremaura.

Atijus Edital

J. Ma. Sánchez Carrión, La nueva sociolingüística y la ecología de las lenguas