Literatura estremeña

La literatura estremeña es aquella escrevía polo utoris estremeñus enas diferentis luengas palrás en Estremaúra: castellanu, estremeñu, castú, fala i portugués.

Carolina Coronado es una de las escrevioras más destacás dela literatura estremeña en castellanu.
Elisa Herrero Uceda es una delas escrevioras más destacás dela letratura estremeña n'estremeñu.

Se puei izil que la letratura estremeña esmiença conus testos escrevíus en latín. Unu delos primerus delos que temus testimoñus oi es De vita et miraculis Patrum Emeritensium (635) atribuyíu a Paulu Diáconu.[1]

Alo largu'l tiempu, la mayoría delus utoris estremeñus án escrevíu en castellanu i solu enus últimus siegrus án apaecíu obras n'otras luengas d'Estremaúra, comu l'estremeñu i el castú.[2]

Letratura en latín

adital

Unu delos primerus testus dela letratura estremeña, escrevíus en latín es De vita et miraculis Patrum Emeritensium (635) atribuyíu a Paulu Diáconu.[1]

Tamién nesta luenga escrevió Juan de Carvajal (1400-1469), que hue religiosu, diplomáticu, obispu i cardenal. Entri las sus obras destacan Defensio sedis apostolicae, Relatio compendiaria legationum suarun, escrevía entri 1441 i 1455, ena epoca ena qual estuvu en Roma, Ungría i Alemaña, l'Opus epistoralum o los sus Sermones.[3] Otru religiosu estremeñu qu'escrevió'n latín hue Bernardino López de Carvajal y Sande, utol, entri otrus, dela Oratio ad Alexandrum VI nomine regum Hispaniae habita super praestanda solemni obedientia (1492).[4]

Literatura en castellanu

adital
 
José de Espronceda es unu de los escrevioris estremeñus en castellanu más señalaus.

Es verdá qu'es compricau alcuentral escrevioris estremeñus en luenga romanci hata'l siegru XV, debíu a qu'entri los siegrus XIII i XV, la región sufrió un processu de Reconquista.[5] Nel siegru XV, cona refolga coltural de ciáis comu Guadalupi o Prasencia, esmiença la frorencia delas letras estremeñas pola enfrugencia dela bibloteca'l Monastériu de Guadalupi.[5] Atopamus el Tratado muy devoto del viaje e misterios de la tierra sancta de Jerusalén por Fray Alonso de Medina.[6]

Angunus utoris desti siegru sonin Vicente Arias de Balboa (†1414), que glosó'l "Fuero Real"[7] i Bartolomé Torres Naharro (1485-1520?), poeta i dramaturgu dela Renacencia, de quien destaca Propalladia ("Primeros dones a Palas"), que retrata la vida romana.[8] Domingo Marcos Durán (c. 1465 – 1529) espubricó el primel tratu de musicología en castellanu, Lux Bella, en 1492, al qu'acontinarun Comento Sobre Lux Bella (1498) i Súmula de Canto de Organo (c. 1507).[9]

Nel siegru XVI puei vel-si una frorencia dela letratura en Estremaúra con dramaturgus comu Vasco Díaz Tanco (†1560), Bartolomé Torres Naharro (1485-1520?) i poetas comu Francisco de Aldana (1537-1578) i Joaquín Romero de Cepeda (1545-1581), cuya obra es en güena parti de cercustancias i d'estilu italianiçanti. Entri las obras de Vasco Díaz Tanco destacan Jardín del alma cristiana,[10] El Astrolabio natalicio[11] o Cuando su rey en prisión. Otru dramaturgu es Luis Miranda de Villafañe (1575) qu'escrevió la Comedia Pródiga[12] (1554) ondi s'encluin varius cuadrus dela vida española dela epoca. En gramática i retórica destaca Francisco Sánchez de las Brozas (1523–1600), conocíu comu "El Brocense". Tamién destaca Benito Arias Montano (1527 -1598), que derigió l'adicion dela Biblia Políglota d'Amberis (conocía comu Biblia Regia).[13]

En mística destacan es San Pedro de Alcántara (1499-1562) con obras comu'l Tratado de la Oración y la Meditación[14] (1557), i Fray Juan de la Cruz (1542-1591) col su Cántico espiritual (1578).[15] N'épica, destaca Luis Zapata de Chaves (1526-1595) col su poema Carlo famoso, poema en otavas de cincuenta cantus espubricáu en 1566.[16]

El siegru XVII no tien ni muchus escrevioris ni de muncha calidá. Se puei destacal Antonio de Monroy, realçau por Cervantes nel su Viaje del Parnaso i Alonso de Acevedo, qu'espubricó el cantu épicu La creación del mundo.[17] Tamién atopamus el libru Comentarios de D. García de Silva y Figueroa de la embajada que de parte del Rey d'España Don Felipe III hizo al rey Xa Abas de Persia, escrevíu por García de Silva y Figueroa dispués dela su embaxá entri 1614 i 1624, enque no huera espubricau hata'l 1903.[18]}

Los hechos, las empresas, las hazañas,
el valor, y el poder de Carlo canto:
De Carlo Quinto, rey de las Españas,
Y Emperador del Sacro Imperio Santo.
Sus obras de virtud, y esfuerço estrañas,
(que al mundo admiración fueron y espanto)
trayendo las yo agora a la memoria,
Haran aquí una nueva, y grata historia.
Carlo famoso
Luis Zapata de Chaves

Nel siegru XVIII, poemus destacal el dramaturgu Vicente Antonio García de la Huerta (1734 - 1787) cona su obra Raquel, estrená nel añu 1778 en Mairil, duranti el dessiliu del utol n'Orán. L'obra apaició nel momentu dela consolidación dela tragedia neocrássica española comu géneru. Entri los poetas destacan Cristóbal de la Beña (1777-1833), Francisco Gregorio de Salas (1729-1808), utol dela Décima a Extremadura[19] i Juan Meléndez Valdés (1754-1817). Otrus utoris sonin Juan Pablo Forner (1756-1797), de quien destaca Exequias de la lengua castellana, una obra satírica i crítica, en prosa i vessu; i Antonio Mogollón, qu'escrevió "Lamentaciones de Jeremías, profeta, un librinu de 47 páginas, con entrouzión en prosa i quatru capítalus en vessu, amás de quatru composicionis brevis palas fiestas dela proclamación del Estatutu Real de Gaualupi.[20]

El siegru XIX esmiença col Romanticismu, con escrevioris destacaus comu José de Espronceda (1808-1842) i Carolina Coronado (1823-1811). Desta última destacan las obras Jarilla (1850) i La rueda de la desgracia (1873). Otrus utoris sonin Vicenta García Miranda de Campanario, qu'esmençó a escrevil ispirá pola Carolina Coronado, i cuyu únicu libru espubricáu hue Flores del valle, con 75 poemas de diferentis temas; el políticu Antonio Hurtado y Valhondo (1825-1878), utol dela novela Corte y Cortijo, espubricá en 1870 i premiá pola Real Academia de la Lengua; Juan Donoso Cortés con Elegía a la duquesa de Frías i El Cerco de Zamora[21] i Juan Leandro Jiménez[21], de quien de descubrió un manuscritu inéditu escrevíu pa una poetisa estremeña dela epoca.[22]

Nel siegru XX, destacan Antonio Reyes Huertas (1887-1952) conas sus Estampas campesinas, Pedro Romero Mendoza (1896-1969), diretol dela revista Alcántara dela Deputación Provincial de Caçris duranti 20 añus; Jesús Delgado Valhondo (1909-1993), Manuel Pacheco (1920-1998). Felipe Trigo (1864-1916) con Harrapellehus (1914)[23], Mario Roso de Luna (1872-1931), cúya obra tieni una gran infrugencia dela teusofía, i Enrique Segura Otaño, Diretol dela Revista de Estudios Extremeños i redatol-xefi del Diario de Badajoz. Diego Doncel es otru utol destacau, con varius premius ganaus comu'l premiu Adonais de 1990 pol su puemariu El único umbral[24] i el Premio Café Gijón de novela pol Amantes en el tiempo de la infamia (2013).[25] Tamién emportanti es Félix Grande Lara (1937-2014), con varius premius recebíus comu'l Premio Adonáis de Poesía 1963 pol Las piedras,[26] el Premio Guipúzcoa 1965 pol Música amenazada,[27] el Premio Eugenio d'Ors 1965 pol Las calles,[28] el Premio Casa de las Américas 1967 pol Blanco Spirituals,[29] el Premio Nacional de Poesía 1978 pol Las rubáiyatas de Horacio Martín[30] i el Premio Felipe Trigo de Narración Corta 1994 pol El marido de Alicia.[31] Luis Landero, recebió'l Premio de la Crítica de narrativa castellana i el Premio Nacional de Narrativa pol Juegos de la edad tardía, publicá en 1989.[32] Entri las mugeris destaca Pureza Canelo Gutiérrez, quien recebió'l Premio Adonáis de Poesía en 1970 pol Lugar común[33] i Irene Sánchez Carrón, con varius premius comu'l Premio Hermanos Argensola 1997 pol Porque no somos dioses[34],​ el Premio Adonáis de poesía pol poemario Escenas principales de un actor secundario (1999),[35] el Premio Internacional de Poesía Antonio Machado 2008 pol su libru Ningún mensaje nuevo[36] i el Premio de Poesía Emilio Alarcos 2017 pol su libru Micrografías.[37]

Enel siegru XXI destacan Dulce Chacón, que recebió'l Premiu Azorín pola su novela Cielos de barro (2000),[38] ambientá ena Estremaúra la posgerra. De la mesma utora es La voz dormida, novela desenroá ena posgerra civil española entri la cárcel de las Ventas i una pequeña pensión dela calli Atocha en los Mairilis. La novela otuvu'l Premio Libro del Año 2002 i hue adatá'l cini en 2011. La su hermana Inma Chacón, hue Finalista del Premio Planeta 2011 con Tiempo de arena. José Cercas Domínguez es otru utol destacáu, que recebió'l Premio Internacional de Literatura Gustavo Adolfo Bécquer 2021 pol su libru Lo que en verdad sucede i pol conhuntu la su obra.[39]

Literatura en estremeñu

adital
 
Vicente Barrantes Moreno es el primel utol que conocemus que usó l'estremeñu. Esta luenga hue usá nel saineti cómicu "Idilio de última moda", incluyíu en Días sin sol" (1875).[40]
Muchachos, manos a la azaa:
un golpe atrás y otro alante,
y si la tierra hace morro,
firme en el morro daile,
que el amo no es señorito,
y es imposible engañale".
Idilio de última moda
Vicente Barrantes Moreno

La lengua d'Estremaúra prencipia aparecel ena decumentación dendi el siegru XIII.[41] Nel siegru XVII aparecin testus en sudialeutu talaveranu (1638).[41] L'estremeñu prencipia a tenel más presencia ena literatura con Vicente Barrantes i su Días sin sol de 1875.[41][40]

En 1984, José María Alcón Olivera publicó Requilorios, la primera novela escrevía n'estremeñu.[42] Abría qu'esperal hata lus añus 2000 pa vel nuevus pubricacionis n'estremeñu, n'esti casu, ena palra d'El Rebollal, con El corral los mis agüelus, de José Benito Mateos Pascual. Esti hue seguío pola Primera Antología de Poesía Extremeña enel añu 2005. Enel 2011 se publicó La nueva literatura en estremeñu, seguía enel 2012 pol una sigunda parti.[43]

En 2012, Ismael Carmona García publicó'l puemariu Pan i verea. Los ermanus Miguel Herrero Uceda i Elisa Herrero Uceda publicaron dos librus de relatus en estremeñu: unu en 2012, col títulu Ceborrincho, relatos extremeños, i otru enel 2015, tituláu Mamaeña, relatos extremeños. Otrus librus enos añus posterioris son La huélliga de Marcos Cruz Díaz i El sol del lobu d'Aníbal Martín. Enel 2025, Vicente Costalago publicó Euris estremeñus i sotras poemas, dividíu en tres partis: la primera con puemas épicus sobri varius euris estremeñus; la sigunda con puesias religiosas, i una úrtima con poesías sueltas.[44]

Literatura en castú

adital
 
Con Luis Chamizo tieni nacéncia la literatura en castúu.

Se puei dizil que la literatura en castú tuvu nacéncia con Luis Chamizo (1894-1945) i la su obra El miajón de los castúos. Enel siegru XIX tamién destacan José María Gabriel y Galán (1870-1905) i Ventura Villarubia Pila. I entri los siegrus XIX i el XX, encontramus Antonio Reyes Huertas (1887-1952), Javier Feijóo,[45] Carmen Vera i Ricardo Quintana Sánchez-Bote.

Literatura en fala

adital

Nun ái mucha literatura escrevía en fala. Entre los librus publicaus n'esta luenga está Versus Valeoris da nosa fala - Obra poética mañega,[46] de Domingo Frades Gaspar. Es una recopilación de puemas escrevíus pol utol a lu largu de cincuenta añus. Tamién dessistin angunus librus de Contus y Relatus Cortus.[47]

Otrus testus en fala se puedin alcuentral en Anduriña - Rivista cultural de As Ellas, editá pola Asociación cultural "U Lagartu Verdi" cona colaboración del Ayuntamientu d'Elhas, que se ublica dendi 1997.[48]

Entre as traducionis tenemus el Novu Testamentu en fala, traucíu pol Mingu (Domingo Frades Gaspar)[49] i O/U Pequenu Príncipi.[50] Coordiná pol Antonio Garrido Correas, hue hecha pol tres amigus: Mingu, Seve i Pepi (Domingo Frades Gaspar, Félix Severino López Fernández i José María González Rodríguez).[51]

Cuandu ei tiña seis anus vi, unha ve, unha lámina magnífica in un libru sobre u Bosqui Vilgin que se chamaba 'Historias vivías'".[52]

Literatura en portugués oliventinu

adital

 

Si a literatura en fala es escassa, entavía más lu es la literatura en portugués oliventinu, si es que se puei palrar d'una "literatura" nessa luenga.[lower-alpha 1]

L'únicu libru qu'ái oi en portugués oliventinu es U principinhu.[53] Á síu traducíu pol Manuel Sánchez.[54]

Utoris

adital

Castellanu

adital

Siegru XVI

adital
  • Puesía
    • Garci Sánchez de Badajoz (1460-1526)
    • Francisco de Aldana de Alcántara (1537-1578): Pueta i dramaturgu
    • Joaquín Romero de Cepeda (1545-1581)
  • Estória i crónica
    • Juan de Zúñiga y Pimentel (1459-1459): Utol dela obra Historia de los Reyes Godos y de las Órdenes Militares
    • Diego García de Paredes (1466-1530)
    • Cartas de Hernán Cortés (1485-1547)
    • Lorenzo Galíndez de Carvajal (1472-1530)
    • Luis de Zuñiga y Ávila (1510-1573)
    • Rodrigo Dosma y Delgado (1533)
  • Misticismu
    • Fray Juan de la Puebla
    • Fray Juan de Guadalupe
    • Fray Tomás de Trujillo: Reprobación de los trajes
    • San Pedro de Alcántara (1499-1562): Tratado de la Oración y la Meditación (1557)
    • Cardenal Juan Martínez Silíceo (1485-1557)
    • Francisco Sánchez de las Brozas - El Brocense (Brozas, 1523-1601): De arti dicendi (1556), Organum dialecticum et rhetoricum cunctis discipulis utilissiumum et necessarium (1579), Arte para saber latín (1595), Grammaticae Graecae Compendium (1581).
    • Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra 1527 - 1598): Liber generatinis Adam, seu de historia generis humani (BDH) (1593), Historia naturae (1601), Contribución a la Biblia Políglota de Amberes, tamién conocía como Biblia Regia.
    • Luisa Carvajal y Mendoza (1566/1568-1614): Puetista mística.

Siegru XVIII

adital
  • Dramaturgia
    • Vicente Antonio García de la Huerta (1734 - 1787): Raquel, estrená enel añu 1778 en Mairil, duranti l'essiliu del utol en Orán. L'obra apaició nel momentu dela consolidación dela tragedia neoclássica española comu héneru.
  • Estória
    • Diego Suárez de Figueroa de Badajoz (1727)
    • Ascensio de Morales (1783)
    • Juan Pablo Forner (1756-1797)
  • Puesía
    • Francisco Gregorio de Salas (Jaraicejo 1729, Madrid 1808)
    • Juan Meléndez Valdés (1754-1817)

Siegru XIX

adital
  • José de Espronceda (1808-1842)
  • Carolina Coronado (1823-1811): Jarilla (1850) i La rueda de la desgracia (1873).
  • Vicenta García Miranda de Campanario
  • Antonio Hurtado y Valhondo (1825-1878): Corte y Cortijo (1870)
  • Bartolomé José Gallardo (1776-1852)
  • Felipe Trigo (1864-1916): Harrapellehos (1914).
  • Mario Roso de Luna (1872-1931)
  • Enrique Segura Otaño: Diretol dela Revista de Estudios Extremeños i redatol-xefi del Diario de Badajoz.

Siegru XX

adital
  • Pedro Romero Mendoza (1896-1969)
  • Antonio Rodríguez-Moñino (1910-1970)
  • Jesús Delgado Valhondo (1909-1993): Hundaol dela revista Alor. Figura cravi dela puesía estremeña moerna.
  • Manuel Pacheco (1920-1998)
  • Luis Álvarez Lencero (1923-1983)
  • Enrique Díaz Canedo (1879-1944)
  • José María Valverde (1926-1996)
  • Félix Grande (1937-2014): Pueta i ensayista. Premiu Nacional delas Letras.
  • Francisco Rodríguez Perera (1901-1969): Publicó dos librus de puesía: Rex (1946) i Alba del Gozo (1954), i un diálogu de conteníu filosóficu, Sobre los valores humanos (1963).
  • Manuel Pecellín Lancharro (n.1944): Utol dela Bibliografía extremeña[55] en diés tomus.
  • Pureza Canelo Gutiérrez: Recebió'l Premiu Adonas de Puesía pol Lugar común (1970).

Siegru XXI

adital
  • Álvaro Valverde (n. 1959): Pueta i críticu literariu. Referenti dela puesía española.
  • Eugenio Fuentes (n. 1958): Escreviol de novela negra. Criaol del detetivi Ricardo Cupido.
  • Javier Cercas (n. 1962): Utol de Soldados de Salamina, Premiu Nacional de Narrativa (2010).

Estremeñu

adital

Castú

adital

Librus

adital

Castellanu

adital
  • 1557: Tratado de la Oración y la Meditación, de San Pedro de Alcántara.
  • 1583: La antigua, memorable y sangrienta destruycion de Troya, de Joaquín Romero de Cepeda.
  • 1586: Historia de Rosián de Castilla, de Joaquín Romero de Cepeda.
  • 1588: Conserva espiritual, de Joaquín Romero de Cepeda.
  • 1590: Vida y ejemplares fábulas del ingeniossisimo fabulador Esopo Frigio, y de otros autores assi griegos como latinos, con sus declaraciones, de Joaquín Romero de Cepeda.
  • 1615: La creación del mundo, d'Alonso de Acevedo.
  • 1778: Raquel, de Vicente Antonio García de la Huerta.
  • 1902: Castellanas, de José María Gabriel y Galán[56]
  • 1904: Campesinas, de José María Gabriel y Galán.[57]
  • 1905: Nuevas Castellanas, de José María Gabriel y Galán
  • 1906: Religiosas, de José María Gabriel y Galán
  • 1914: Jarrapellejos, de Felipe Trigo.
  • 1934: Las Galgas, de Pedro Caba
  • 1945: Tierra y mujer, o Lazara la profetisa, de Pedro Caba
  • 1946: Rex, de Francisco Rodríguez Perera.
  • 1953: El surco de la sangre, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1954: Alba del Gozo, de Francisco Rodríguez Perera.
  • 1957: Sobre la piel de una lágrima, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1961: Hombre, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1963: Sobre los valores humanos, de Francisco Rodríguez Perera.
  • 1969: Tierra dormida, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1970: Lugar común, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1971: Celda verde, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1971: Juan Pueblo, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1973: Canciones en carne viva, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1974: El barco del agua, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1975: La maternidad en intersexuales, de Pedro Caba
  • 1978: Estampas campesinas extremeñas, d'Antonio Reyes Huertas[lower-alpha 2]
  • 1979: Habitable (primera poética), de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1980: Antología poética, de de Luis Álvarez Lencero.
  • 1981: Homenaje a Extremadura, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1982: Poemas para hablar con Dios, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1982: Humano, de Luis Álvarez Lencero.
  • 1986: Tendido verso: segunda poética, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1988: La ciudad blanca, d'Ángel Campos Pámpano
  • 1990: Pasión inédita, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1993: Siquiera este refugio, d'Ángel Campos Pámpano
  • 1995: Moraleja, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 1998: La voz en espiral, d'Ángel Campos Pámpano
  • 1999: No escribir, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 2001: Soldados de Salamina, de Javier Cercas, Premiu Nacional de Narrativa (2010).
  • 2001: Historias mínimas, de Manuel Pecellín Lancharro.[58]
  • 2002: La voz dormida, de Dulce Chacón.
  • 2004: La semilla en la nieve, d'Ángel Campos Pámpano, libru pol qual recebió'l premiu Extremadura a la Creación.
  • 2010: Relumbres de espejuelo, de Manuel Pecellín Lancharro[59]
  • 2011: A todo lo no amado, de Pureza Canelo Gutiérrez[60]
  • 2013: Oeste, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 2016: Cielo y tierra nativos, de Manuel Pecellín Lancharro.
  • 2017: Polizón a la Deriva, de Florencio Rodríguez Figueiras
  • 2018: Retirada, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 2019: Habitable. (Antología poética, 1971-2018), de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 2020: Palabra naturaleza, de Pureza Canelo Gutiérrez
  • 2020: Relación necesariamente breve de todo lo que ya no existe, de Aníbal Martín Borrego.
  • 2021: Por si vienen a juzgarnos, d'Aníbal Martín Borrego.
  • 2022: De traslación, de Pureza Canelo Gutiérrez

Estremeñu

adital

Originalis

adital

Castú

adital
  • Versus Valeoris da nosa fala - Obra poética mañega, de Domingo Frades Gaspar.
  • Contus y Relatus Cortus.
  • 1994: Novu Testamentu en fala, traucíu pol Mingu, (Domingo Frades Gaspar).
  • 2014: O/U Pequenu Príncipi, d'Antoine de Saint-Exupéry, traucíu pol Mingu, Seve i Pepi (Domingo Frades Gaspar, Félix Severino López Fernández i José María González Rodríguez).

Portugués oliventinu

adital
  • 2024: U principinhu, d'Antoine de Saint-Exupéry, traucíu pol Manuel Sánchez.

En varias luengas

adital
  • 1902: Estremeñas, de José María Gabriel y Galán (en castellanu i castúu).[65]
  • 2002: Nuebah ohah ehtremeñah, de Pablo Gonzálvez González (en castellanu i estremeñu).
  • 2019: Hijos de sangre, de Juan José Camisón (publicá bahu'l seudónimu "Juan Kam" en castellanu i estremeñu).
  • 2023: La tierra amada y la mujer idolatrada, de Francisco José Audije Pacheco (en castellanu i estremeñu).
  • Bestiario de tierra y tinta Clara Dies Valls, libru ilustráu con 33 leyendas d'España, escrevías n'aragonés, andalús, asturianu, catalán, valencianu, balear, cántabru, castellanu, estremeñu, euskera i gallegu.
  1. Aquí se considera solu la literatura escrevía en esti dialetu del portugués, i no tola literatura escrevía en luenga portuguesa.
  2. Publicá a títulu póstumu, con motivu del 25 aniversariu dela su muerti.
  3. La fecha indica quandu hue publicá la tradución n'estremeñu.

Referencias

adital
  1. 1,0 1,1 Emeritensis, 1638.
  2. Montero Curiel, 2014, pp. 625-658.
  3. Real Academia de la Historia, s.f..
  4. Cataneus, 1492.
  5. 5,0 5,1 Rodríguez-Moñino, 1942.
  6. de Mérida, 1501.
  7. Pérez Martín, 1997.
  8. Luna, 2012.
  9. de la Cuesta, 1978.
  10. Fernández Lanza, 2019.
  11. Espino, 2012.
  12. Group, s.f..
  13. Ruiz Vila, 2023, pp. 77–86.
  14. de Alcántara, 1758.
  15. Mancho Duque, s.f..
  16. Cacho Casal, 2012.
  17. Barbolani, 2020, pp. 45–62.
  18. Asín Palacios, 1928.
  19. Sánchez Pascual, 1993, pp. 393–408.
  20. Romero Chacón, 2006.
  21. 21,0 21,1 Escritores de Extremadura, s.f..
  22. Manzano Garias, 1950, pp. 3-11.
  23. IES Norba Caesarina, 2012.
  24. Doncel, 1991.
  25. Doncel, 2013.
  26. Premios anteriores
  27. Juan March, s.f..
  28. Aparicio, s.f..
  29. Yurkievich, 1971.
  30. El País, 1978.
  31. Siglo Futuro, s.f..
  32. Gastaldi Mateo, 2023.
  33. March, s.f..
  34. Fernández-Pello, 2017.
  35. López Algora, 2000.
  36. Chicharro, 2010.
  37. la voz / europa press, 2017.
  38. Martínez Galiana, 2000.
  39. El Independiente, 2021.
  40. 40,0 40,1 Barrantes, 2017.
  41. 41,0 41,1 41,2 Carmona García, 2022, p. 84-86.
  42. 42,0 42,1 42,2 Feijóo, 2022.
  43. OSCEC, 2012.
  44. Sánchez, 2025.
  45. Feijoo, 2017.
  46. Rebollo Bote, 2023.
  47. ADISGATA, 2022.
  48. Ramos Ramos, 2017.
  49. Domingo Frades, 2017.
  50. príncipi, 2014.
  51. Garríu Correas, 2014.
  52. Carmona García, 2014.
  53. Rodrigues, 2024.
  54. Alentejo Ilustrado, 2025.
  55. Dialnet, 1974-2024.
  56. Cervantes, 1973.
  57. Cervantes, 1941.
  58. Pecellín Lancharro, 2001.
  59. La Crónica de Badajoz, 2010.
  60. Veyrat, 2011.
  61. Baños, 2021.
  62. Carmona Garcia, 2009.
  63. Feijóo, 2000.
  64. Feijóo, 2009.
  65. Cervantes, 1996.

Bibliografía

adital

Atijus p'ahuera

adital


Literatura en castú

Autoris: Luis ChamizoJavier FeijóoCarmen VeraVentura Villarubia PilaRicardo Quintana Sánchez-Bote

Obras: El miajón de los castúosExtremadura¡Asina!Primera Antología de Poesía Extremeña

Webs: Castuamente

• [[:Categoría::Literatura en estremeñu|Guipal más endirguis al tentu...]] •



Literatura n'estremeñu

Utoris: José María Alcón OliveraJuan José CamisónIsmael Carmona GarcíaVicente CorralesCruz Díaz MarcosFrancisco Durán DomínguezJuan García GarcíaAniceto Garrido RetortilloJosé María Gabriel y GalánAntòniu Garríu CorreasPablo GonzálvezElisa Herrero UcedaMiguel Herrero UcedaEnrique Louzado MorianoLuis Martínez TerrónJosé Benito Mateos PascualAntonio Sánchez GilVicente Costalago

Obras: Al tentu la providénciaLa Cohtitución Ehpañola en EhtremeñuEl corral los mis agüelusEbanheliu sigún San HuanPrimera Gramática EhtremeñaPrimera Antología de Poesía ExtremeñaEl PrencipinuPan i vereaRequiloriosLos beneficios del teléfonoEl serano de las comadresLa nueva literatura en estremeñuLa nueva literatura en estremeñu 2Ceborrincho, relatos extremeñosMamaeña, relatos extremeños

Webs: BelsanaLa billota literáriaCúyu pan esgarras?EstremaWebGüiquipeyaLa gurullaOgañu

Guipal más endirguis al tentu...