Lengua mirandesa

idioma i palra del astur-lionés nativa dela Tierra de Miranda, Portugal
(Rederigíu dendi Luenga mirandesa)

El mirandés es la segundera luenga reconocia oficialmenti en Purtugal (descrusivaenti en Miranda do Douro dendi 1999). Luengüísticamenti pretenci al sugrupu asturlionés i es palrau pol unas 15.000 presonas enos concehus de Miranda do Douro i Vimioso, ena zona de Trás-os-Montes, nel nordesti de Purtugal. Asociacionis entrinacionalis cumu SIL l'án otolgau el su própiu coigu (mwl), i otras cumu la UNESCO lo encuairan endrentu la luenga lionesa.

Mirandés (?)
 (Mirandês)
Otras denominacionis:
Palrau en: Purtugal
Territórius: Miranda do Douro y Vimioso
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
15.000
  • -
Crassificación:
Filiación: Induropea

  Luenga itálica
   Luengas romancis
    Itálica-Ociental
     Italica-Ociental-Ociental
      Galu-Ibérica
       Íberu-Romanci
        Ibérica-Ociental
         Astur-Lionés
          Mirandés

Estatu oficial
Luenga oficial en: Purtugal
Regulau pol: Anstituto de la Lhéngua Mirandesa
Coigus la luenga
ISO 639-1
ISO 639-2 mwl
SIL mwl
Wikipedia
Wikipedia

En 1999 el ayuntamientu de Miranda do Douro i la Univelsiá de Lisboa hizun una nolma ortugráfica basá ena del purtugués i, pocu aluspués, el gobielnu de Purtugal le dió la reconocéncia oficial, decretandu el plenu derechu de gastala a los palrantis i a las estitucionis del su ária d'enfluéncia.

La su nolmaliçación i promoción están al cargu del "Anstituto de la Lhéngua Mirandesa", criau el 1 d'Eneru e 2003.

Crasificación Edital

Induropeu > Itálicu > Grupu Romanci > Romanci > Luengas Romancis Ítalu-Ocientalis > Grupu Ítalu-Ociental - Sugrupu Ociental > Grupu Galu-Ibéricu > Grupu Iberu-Romanci > Grupu Iberu-Ociental > Sugrupu Astur-Lionés

El mirandés preteneci al lionés ociental, anque se destingui una crecienti enfluéncia el purtugués, especialmenti ena su grafia.

Caraterísticas Edital

Holmandu parti del sugrupu asturlionés, el mirandés presenta tres caraterísticas desti grupu:

  • Mantenimientu de la f latina esplotiva: FAME>fame
  • La palatización de la l inicial latina LUNA>lluna, LUPUM>llobu
  • La ditongación tantu de la e cumu de la o brevis en posición tónica FERRUM>fierru u PORTAM>puorta

Muestra testual Edital

Testu en mirandés Edital

  • L mirandés ye ua lhéngua falada ne l stremo nordeste de Pertual, na raia cun Spanha, nuã region que ten al redor de 450 (quatro cientos i cinquenta) km², formada por quaije to l cunceilho de Miranda de l Douro , i por alguas aldés de l cunceilho de Bomioso , ne l çtrito de Bregancia, region de Trás-ls-Montes. Stima-se que haba acerca 15.000 falantes.

En lionés Edital

  • El mirandés ye una llingua falada nel estremu nordeste de Pertual, na raya cun Hespaña, nuna rexón que tien al redor de 450 km², formada pur cuasi tol cunceyu de Miranda del Douru y pur deillas aldeyas del Cunceyu Vumiosu, nel destritu de Bregancia, rexón de Tras-los-Montes. Albídrase qu'haiga cerque de 15.000 falantes.

En asturianu Edital

  • El mirandés ye una llingua falada na fastera nordeste de Portugal, na llende con España, nuna rexón que tien al rodiu de 450 km², formada por cuasi tol conceyu de Miranda'l Douru, y por dellos pueblos del conceyu de Vimosu, nel distritu de Bragança, rexón de Tres-los-Montes. Albédriase qu'hai cerca de 15.000 falantes.

En estremeñu Edital

  • El mirandés es una luenga palrá ena frontera nordesdi e Purtugal, nel arrayu con España, nuna rehión que tiini alreol de 450 qm² hormá pol abati tol concehu e Miranda e Dueru, i pol angunus puebrus del concehu e Boimosu, nel destritu e Bragança, rehión de Tras-os-Montes. S'estima qu'ai alreol 15000 palrantis.

En purtugués Edital

  • O mirandês é uma língua falada no extremo nordeste de Portugal, na fronteira com Espanha, numa região que tem ao redor de 450 km², formada por quase todo o concelho de Miranda do Douro, mais algumas aldeias do concelho de Vimioso, no distrito de Bragança, região de Trás-os-Montes. Estima-se que háperto de 15.000 falantes.

Atijus p'ahuera Edital