Real Monesteriu de Guadalupi

(Rederigíu dendi Monastériu de Guadalupi)
Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.



El Real Monesteriu de Guadalupi es un monesteriu assitiau nel puebru del mesmu nombri, ena provincia de Caçris (Estremaúra) declarau patrimoñu dela umanidá pola UNESCO.

Real Monesteriu de Guadalupi
Tipu monasterio
Estilu arquitectura gótica
Catalogación Patrimoñu la Umaniá y bien de interés cultural
Sitación Guadalupi (España)
Coordenadas 39°27′10″N 5°19′39″O / 39.452777777778, -5.3275
Cultu Elésia católica
Ordin Orden de San Jerónimo y Orden de Frailes Menores
Material piedra

El monasteriu de Gualupi acostidia la Virgen de Gualupi. Patrona de toa estremaura, anombrá la virgen Morenita, por el su color. Según los aconteceris, la virgen se apareció en el sigru treci. Había estao enterrá duranti la envasión arabi, y venía dendi Sevilla.[1]

A lo largu del tiempu muchos reyis y personaji se han encomendao a la Virgen de Gualupi ante una guerra u otrus aconteceris. Cristobal Colón vino a vel a la Virgen enantis de su viaji a America, y aquí se bautizaron los primerus colonus que venían d’America.[1]

El monesteriu Edital

Obra prencipalmenti mudejal, en él destacan:

  • Ilesia Gótica, (sigru XIV), de tres navis i bóvedas de crucería. El su retabru mayol es obra de Juan Gómez de Mora, con pinturas de Caxés i Vicente Carducho.
  • Camarín dela Virgin, obra barroca con liençus de Lucas Jordán.
  • Claustru Góticu, del arquitetu Alonso de Covarrubias.
  • Capilla de San Jerónimu, con el su famosu conjuntu de liençus de Zurbarán.
  • Museus. De pintura i escoltura, de librus miniaus i de bordaus.
 
Fray Gonzalo de Illescas 1639 (235 x 290 cm.), Sacristia del monesteriu de Guadalupi

Referencias Edital

  1. 1,0 1,1 «Guadalupe». Conoce Extremadura. Consultado el 19 de marzo de 2024. 

Atijus p'ahuera Edital