Montermosu

monicipiu d'Estremaúra, España

Montermosu o tamién dichu Montelmosu es un monicipiu dela provencia de Caçris en Estremaúra, que s'arrancha pol puebru del mesmu nombri i un destensu conceju o términu monicipal nel que s'alcuentran casas aislás, secaerus i fincalidais.

Montermosu
Entidad subnacional



Bandera

Escudo

Coordenadas 40°05′18″N 6°20′59″O / 40.0883757, -6.3495966
Capital Montehermoso
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 96 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 394 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 5619 hab.
 • Densidá 58,53 hab/km²
Gentilíciu Montermoseñu/-a
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10810[1]
Patrono(a) Bartolomé el Apóstol
Sitio web oficial

El puebru hue criau comu aldea del Siñoríu del Galisteu nel sigru XIII, i el su primel nombri conocíu hue Monti´l Cucu (Monte del Cuco, en castillanu), llegandu col tiempu a tenel mas puebración que la capital del siñoríu. En 1837 se desessimió del Galisteu junta los sotrus monicipius que hormavan el Siñoríu.

Ugañu, Montermosu cuenta con 5.731 abitantis (INE 2018) huendu el segunderu monicipiu mas puebrau delas Vegas del Alavón.

Montermosu es nombrau pola su artesanía, comu las gorras de Montermosu i las campanas de Rivera; assín comu pol su folclori, del que dispuntan el hatu típicu, los sus peculiaris bailaus comu los sonis brincaus i no bricaus o los pindongus, las danças La Vaca-Moza en San Bertol i Los Negritus de San Bras colas sus danças de paleus, d'oficius i tal i mas.

Assiajamientu del puebru Edital

Montermosu s'alcuentra enas cordenás: latitú 40º05’23” (N) i longitú 6º20’53” (W). La su artitú respeutu al nivel del mari es de 394 metrus. El longol pol carretera es de 24 qm a Prasencia, 90 qm a Caçris i 150 qm a Salamanca.

Conceju Edital

El conceju o términu monicipal de Montermosu tien 96 qm² de destensión i las siguientis qualidais:

Arrayus Edital

Relievi Edital

El conceju de Montermosu está assitiau nuna zona chana junta'l ríu Alavón. La su artitú múa entri 200 i 500 metrus i va abaxandu hormi que mos arrimamus pal ríu. La cimera del términu monicipal es el Tesu Artu (504 m, nel arrayu concejil con Azetuna). El puebru s'alcuentra a 394 m d'artitú.

Vegetación Edital

Las tierras del conceju de Montermosu están hormás la huerça d'ellas por curtivus de regueríu i monti baxu (el arrayu norti i varius manchialis desparcíus pol conceju). Tamién ain oliveras enas fincalidais próssimas al puebru i una Hesa Boyal arvulá al meyudía-ponienti del puebru.

Geología Edital

En Montermosu se puein destinguil tres crassis de hormacionis geológicas [2]:

  • Hormacionis graníticas: canchalis assitiaus al norti del conceju hormandu los "Granitus de Prasencia-Montermosu".
  • Hormacionis piçarrosas: piçarralis que horman parti del comprexu esquistu-grauwácquicu (nombri que alcibin las hormacionis piçarrosas del centru-ponienti dela Península Ibérica)
  • Hormacionis recientis: barrialis o terrenus delos perious terciariu i quaternariu qu'albundan ena vega del ríu.

Idrografía Edital

Ríus i regachus Edital

Tolos regachus de Montermosu sonin afrujentis del ríu Alavón, que es el arrayu pol salienti del conceju i el únicu ríu grandi de Montermosu.

Los regachus mas emportantis que viertin las sus auguas nel ríu Alavón en Montermosu sonin: la Rivera'l Broncu, cuya nacencia s'alcuentra ena Sierra Santa Bárbara, a meyudía de Las Hurzis, i desaugua nel ríu Alavón renti Las Potras; el Regachu d'Azetuna, que desaugua alguinu mas a meyudía; i el Regachu la Nava, que tien naciera enas alreorás de Montermosu i desaugua junta la ermita de Valdehuentis.

El únicu regachu emportanti que pasa por Montermosu i no desaugua pallí es el Regachu'l Peci, que se horma cola uñión de varius regachus nel embalsi de Montermosu i desemboca renti Morcillu. Dessistin amás gran cantidá de regachus menus emportantis en Montermosu.

Embalsis Edital

Nel conceju de Montermosu ain dos embalsis: el Embalsi de Montermosu (que comparti con Azetuna, nel Regachu'l Peci) i el Embalsi de Valli-Obispu (que comparti con Azetuna, La Higal, Santivañi el Baxu i Valli-Obispu; está assitiau nel ríu Alavón).

Lagunas Edital

Entri las lagunas mas emportantis de Montermosu dispuntan las lagunas del Tremal, del Herrau i Nueva, ena Hesa Boyal.

Pecina natural Edital

Montermosu tien una pecina natural próssima al cruci las carreteras del Carcavosu i Alavón, abondu vesitá en branu, no huendu ugañu aconsejau de bañal-si aína.

Pozus Edital

 
Pozu Caprichu

Enas callis de Montermosu entavía se conduran una tupa pozus, la huerça d'ellus en desusu. Dispuntan los siguientis:

  • Pozu Morón, nel jardín en meyu la Praça Morón.
  • Pozu Mirón, antiguamenti enas aldehueras del puebru, uguañoti s'enhiesta nun patiu endrentu el Centru de Salú que se costruyó ondi s'alcuentra el pozu. Devi el su nombri alos mironis que vían las obras pa hazel el pozu.
  • Pozu Fernandu, ena calli que uñi la Praça la Costitución i el Auditoriu.
  • Pozu Encima, ena Praça Cassio i Sanz, próssima al parqui.
  • Huenti Corti, enas aldehueras, ena calli del mesmu nombri. El pozu tien un buracu pol que sali un regachu chiqueninu quandu l'augua chega al ras del suelu, a mó de huenti.
  • Huenti'l Roncu, ena Cañá los Rebollaris, ahuera el puebru. Paeci que es un pozu romanu.
  • Pozu Caprichu, costruyíu en 1945, nel caminu que uñi el puebru cola Huenti'l Roncu.

En albondus güertus privaus, almientaus "parralis", i muchas casas entavía se conduran pozus.

Vías de comunicación Edital

Carreteras Edital

La carretera EX-370 aconllega Montermosu con Prasencia (24 quilómetrus al salienti), El Carcavosu (11 quilómetrus al salienti) i El Pozuelu (9 quilómetrus al ponienti).

En Montermosu se cruza cola carretera de Coria (CC-13.7), pola que se ahila pa Morcillu i Coria (dambus dos al meyudía de Montermosu). Junta'l Polígonu Endustrial ai una carretera (CC-114) que uñi Montermosu con El Guijitu i El Guiju. A Azetuna se puei aballal pola carretera (CC-13.6) que passa renti'l Embalsi de Montermosu, pola que s'allega ala Praça d'España o al Polideportivu de Montermosu. La carretera dela Ermita de Valdehuentis ajunta un cachu dela EX-370 con Alavón del Ríu (monicipiu). El Caminu'l Cordel u Cañá los Rebollaris, al norti-salienti del puebru, es un senderu turísticu duteru pol que se puei dil en cochi a Santivañi el Baxu.

Caminus prencipalis Edital

En Montermosu dessistin caminus pa uñil las fincalidais que ain endrentu'l términu. Dispuntan los caminus del Carril i dela Crus del Rueu (consideraus callis pola su prossimidá al puebru i la su entremitencia entri casas i güertus); dela Majá los Porquerus i del Herrau (ena Hesa Boyal); i los de Ríu-Lobus-Valli-Obispu, d'Azetuna-El Carcavosu i de Montermosu-Olguera (al meyudía-salienti, norti i meyudía del conceju, respetivimenti, aconllegan los puebrus que les dan nombri).

Servicius púbricus Edital

Educancia Edital

 
IES Grabiel i Galán

Montermosu cuenta con un colegiu: Colegiu Púbricu Sebastián Martín, nel que se dan crassis alos zagalis del puebru dendi chiqueninus ata 6º de Primaria. El colegiu está çalachau en dos edificius dessapartaus al meyudía-salienti del puebru: el Lexíu'l Prau i el Retamal.[3]

Tamién está nel puebru el Estitutu d'Educancia Secundaria Graviel i Galán, con crassis d'ESO i Bachilleratu i Ciclus Hormativus d'Almenistrativu i Jardinería. A esti estitutu assestin alunus de Montermosu, Azetuna, El Broncu, El Guiju, El Guijitu, Herrán-Peris, Morcillu, El Pozuelu, Santa Crus de Paniaugua, Santivañi el Baxu, Torrecilla delos Ángilis, Valríu, Villa'l-Campu i Villanueva dela Sierra [4]. Está assitiau al ponienti del puebru, junta'l parqui, el Centru de Salú i la Ermita San Sebastián.

El ayuntamientu recada amás Escuelas Monicipalis [5] colturalis i deportivas pa estuyantis de Primaria i Secundaria.

Nel edificiu del estitutu ai amás una Escuela d'Adultus.

Enas aldehueras del puebru, junta la carretera, ai un Tallel d'Empreu.

Dendi 2007 dessisti amás en Montermosu la Escuela-Tallel Los Negritus, ena que se horma a zagalis menoris de 25 añus en custionis atijás colos meyus audio-visualis[6]. Unu delos ojetivus dela Escuela-Tallel es entangal una TDT local. [7]

Sanidá Edital

Montermosu cuenta con un Centru de Salú: Centru de Salú San Bertol, ugañu en obras d'ampriación [8].

Tamién ain nel puebru dos boticas, una parabotica, dos óticas, dos clínicas dentalis i una clínica veterinaria.

Tercel edá Edital

Montermosu dispon dun Hogal del Pensionista, assitiau entri'l parqui i el Centru de Salú.

S'está costruyendu una Residencia de Mayoris junta la Praça Torus.

Trasporti púbricu Edital

Montermosu cuenta dendi 2003 con una Estación d'Autobusis assitiá ena EX-370, gastá polos autobusis que vain cutianamenti dunus puebrus a otrus.

Nel Parqui los Donantis ai una pará d'autobusis, que ugañu namás se sueli usal pa escursionis.

Demografía Edital

Montermosu á teníu los siguientis daus de puebración entri 1530 i 2007:[9][10][11]

Puebración de Montermosu nel periou 1530 - 2007
1530 1591 1754 1827 1845 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940
656 1328 2200 3757 3726 2895 2832 2686 2919 2848 2979 3493 3501 3730 4390
1950 1960 1970 1981 1991 1996 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
4994 6006 6412 5408 5247 5368 5211 5356 5545 5493 5616 5654 5623 5668 5710

Coltura Edital

Artesanía Edital

 
Gorras de Montermosu de casá i soltera, a gocha i derecha, respetivimenti.
 
Centru de Eniciativas Turísticas, en cuyu primel pisu ai una espetaera d'artesanía montermoseña.

El puebru tien artesanía de mu diversus tipus, que hazin que sea el centru dela artesanía dela su zona. Entri ellus destacan:

  • Gorra de Montermosu,[12] considerá un símbolu del puebru, mas representativu que el escú o la bandera. Dessistin tres tipus de gorra: la de soltera, que antañu gastavan las mugeris solteras ata que se la quitavan endispués de casás, con mas adornus que las sotras gorras i un espeju nel centru; la de casá, con menus adornus i sin espeju, es la que gastavan las mugeris endispués dela de soltera; i la de veyúa, en negru, que gastavan las mugeris pa guardal lutu. La gorra horma parti del hatu típicu femininu.
  • Hatu típicu de Montermosu,[13] es el hatu típicu mas representativu dela provencia de Caçris. El hatu del ombri está apreparau con tela de linu, calçonis largus de fieltru rehuerti, meyas brancas i altas, calçón, chalecu i faja negra, capa, sombreru, çapatus de material i chías nel calçón. El hatu femininu tien jubón, farda, camisón de linu, sieti sayas, pañuelu de penachu amarillu, faltriquera, esclavina, mandil i meyas azulis. Antiguamenti era el hatu de dil pal campu.
  • Campanas de Rivera,[14] hechas prencipalmenti con bronci, están repartijás por ilesias de toa España e hata de Portugal i entavía s'acontinan a fabrical.
  • Destrumentus de latón:[15] destacan los campanillus o cencerrus, los candilis, las cantarillas i los farolis.
  • Alfarería: en Montermosu se hazin cántarus, barrilis i tinajas pa bebel augua, hueraparti macetas palas prantas.
  • Cestería: se hazin cestus i canastus de bimbri i espartu.
  • Albardería:[16] entavía dessitin talleris pa hazel albardas, colleras i seronis palas bestias.
  • Frautas, tamborilis i castañuelas: ya no dessistin talleris que los fabriquin, enque entavía ain pressonas que los apreparan, comu el Ti Gonçalu.
  • Herrería i cerrajería: antañu eran oficius artesanus, entavía quean barandillas de balcón artesanalis i cerrojus i llavis antigus. Ugañu se fabrican endustrialmenti.

Nel primel pisu del Centru de Eniciativas Turísticas ai un Museu Etnográficu, una esposición permanenti delos ojetus artesanalis que se gastavan antiguamenti ena localidá. Amás, cá añu dendi 2000, se recada un Mercau Rural Artesanu el domingu enantis del día de San Bertol, con assestencia de artesanus de tola zona.[17][18][19][20]

Gastronomía Edital

En Montermosu entavía se cozinan pratus típicus dela zona, sostribaus ena su agricoltura i ganadería. Angunus d'ellus sonin:[21]

Arradiu Edital

Nel puebru emiti la emissora Radio Montehermoso, nel 107.6 FM. Esta caena es del Monicipiu i emiti las 24 oras del día dendi la Cá-la-Coltura. Enque emiti polas mañanas i tardis angunus pogramas, la huerça'l tiempu emiti música.

Hue hundá en deziembri de 1984 pola Asociación Cultural La Puente, una corrobra que avía antoncis en Montermosu. P'antoncis l'arradiu emitía namás 12 oras, angunas mas en branu, nel 90.5 FM. La popularidá del'arradiu nel puebru i alreorás hizu que se destendiera l'orariu d'emissión, que ena mairugá hue enllenau con música destraçá por ordenaol.

Folclori Edital

Montermosu tien abondantis descantis i bailaus popularis. Dendi 1979 dessisti nel puebru la corrobra Sabor Añejo, quien, amás d'espetal el folclori del puebru por tol mundu, recadan dendi escomiençus delos añus 80 un Festival Folklórico[22] nel que ain partecipau grupus de muchus paísis. Esti festival se celebra a meyaus d' abostu tolos añus i suelin partecipal 5 grupus, lo mesmu nacionalis que entrenacionalis, unu d'ellus Sabor Añejo.

Otra muestra de folclori es la de Los Negritus de San Bras, que bailan el 3 de hebreru ena Praça Mayol en onol a San Bras, i cuyus bailaus traicionalis ain convertiu la fiesta de San Bras nuna delas Fiesta de Enterés Turísticu Regional.[23]

Lugaris d'enterés Edital

Monumentus religiosus Edital

 
Ermita de San Sebastián.

Endilgui prencipal: Monumentus religiosus de Montermosu.

Montermosu tien una ilesia i sieti ermitas:[24][25]

  • Ilesia Parroquial Nuestra Señora del' Assunción
  • Ermita de San Bertol i San Bras
  • Ermita de San Sebastián
  • Ermita de San Antoniu
  • Ermita'l Cristu
  • Ermita de San Cristóval
  • Ermita de Valdehuentis
  • Ermita de Santiagu Apóstol o de L'Atalaya

La ilesia hue edificá nel sigru XV i está assitiá nel centru'l puebru. Las ermitas huerun edificás enos sigrus XVII i XVIII, menus la de San Cristóval, que es d'acaberus del sigru XX. Las cincu primeras s'assitian enas alreorás o aldehueras del puebru, las sotras dos s'enhiestan pala carretera a Alavón del Ríu.

Parqui Temáticu d'Estremaúra Edital

 
Arcu dela Estrella i Torri del Bujacu, nel parqui temáticu d'Estremaúra.

El Parqui Temáticu d'Estremaúra[26] es un proyeutu del Ayuntamientu de Montermosu i el Tallel d'Empreu del añu 2001. Se trata duna recriación delos monumentus mas emportantis d' Estremaúra, colocaus nun cachu tierra dela mesma horma dela región, peru con dos ectarias.

La su costruición estuvu pará duranti un tiempu, enque en 2008 se renuarun las obras, uviéndu-si arrematau ya la costruición dela estuatua de Pizarro i queandu pendienti la costruición del restu delas maquetas.[27] El parqui, con angunus delos monumentus ya hechus, está assitiau enfrenti'l Polígunu Endustrial.

Los monumentus que están velequí espetaus sonin:

Parquis i jardinis Edital

 
Visual del Parque Monicipal.

Ena Praça dela Constitución s'assitia el Parqui Monicipal Príncipi Helipi, unu delos parquis mas grandis i políus dela provencia, que en 1974 sustituyó a una laguna que avía pallí.

Nel puebru ain tamién algotrus jardinis, comu unu que ai enfrenti'l Parqui Monicipal, que s'arrancha pol meyu dela Praça dela Costitución i que está endedicau alos Donantis de Sangri,[28] i otru nel barriu del Albadil.

Se proyeuta amás pa un huturu próssimu la costruición dun parqui periurbanu[29] renti la Ermita de San Cristóval.

Hesa Boyal Edital

 
Çahurda ena Hesa Boyal.

La Hesa Boyal[30] de Montermosu es una hesa arvolá estremeña de prossimalmenti 1125 ectarias con abondancia d'anzinas, amás de soberalis i robris, assitiau al meyudía-ponienti del puebru.

El Arroyu'l Peci la atraviessa i sobre ésti ain construyías puentis de piera, comu la Puenti de Simón Ruanu; assin comu passaeras, que sonin pieras hincás p'achancal el arroyu.

Ena Hesa se conduran dólmenis del IV mileniu aC prantaus en reondel i con un correol, que s'enhallarun p'acaberus del sigru XX. Los dólmenis eran sepolturas, pero los muertus no s'ain condurau pol mé delo azea que es la tierra. Ain tres dólmenis desenterraus que ain síu envestigaus pola Nuversidá Complutensi de Mairil: el Dolmin Grandi, el Dolmen del'Anzina Grandi i el Dolmin del Tremal.

Enas alreorás s'assitia la Majá delos Porquerus, un haci de choças mientás çahurdas, andi s'enhuleravan los puercus, i la choça del porqueru que estava al cudiu. Dessistin dos crassis de çahurdas: las d'adultus i las de parieras.

Ena Hesa ain angunus molinus que s'usavan antiguamenti pala molienda dela azetuna o el cereal, comu el Molinu'l Herrau i el Molinu de Respinga.

Otrus pontus emportantis sonin el Choçu de Daniel el delas Bestias i la Huenti'l Herrau, una huenti con pilas i una laguna cuyu nombri se devi ala rehuerti presencia de hierru que ai pallí.

Puebrus omónimus Edital

Huentis Edital

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10810.
  2. Assiajamientu de Montermosu Ayuntamientu Montermosu
  3. Rincón del Vago: Centru i entornu escolal del CP Sebastián Martín
  4. "El estitutu d'Educancia Secundária 'Gabriel y Galán' es premiau pola Caja Extremadura" hoy.es
  5. Escuelas Monicipalis Deportivas i Colturalis
  6. Montehermoso Pogresssa:Presentación de la Escuela Taller Los Negritos
  7. Montehermoso Pogressa:Escuela Taller Los Negritos II
  8. Montehermoso Pogressa:Centro de Salud de Montehermoso
  9. Cifras de Población y Censos Demográficos Instituto Nacional de Estadística
  10. Demografía Ayuntamiento de Montehermoso
  11. «Diez municipios concentran la mitad de los 412.899 habitantes de la provincia», hoy.es, 08/01/07.
  12. La Gorra de Montehermoso Ayuntamiento de Montehermoso
  13. El traje de Montehermoso Ayuntamiento de Montehermoso
  14. Las campanas Ayuntamiento de Montehermoso
  15. Los cencerros y campanillos Ayuntamiento de Montehermoso
  16. Las Albardas Ayuntamiento de Montehermoso
  17. Rey, Jesús. «Montehermoso celebra sus fiestas con un mercado rural», El Periódico Extremadura, 16-08-03. Leiu el 31-10-08.
  18. Errol: hadi falta rellenal el campu title.
  19. Errol: hadi falta rellenal el campu title.
  20. Errol: hadi falta rellenal el campu title.
  21. Nuestra Gastronomía Ayuntamiento de Montehermoso
  22. Montehermoso Progresa:Festival Internacional de los Pueblos del Mundo
  23. «Los 'Negritos' de Montehermoso se estrenan con Interés Turístico» hoy.es
  24. Montehermoso Senderos de Extremadura
  25. Página dela Parroquia de Montermosu
  26. MontehermosoProgresa:Parque Temático de Extremadura
  27. Montehermoso Progresa:Parque Temático
  28. Errol: hadi falta rellenal el campu title.
  29. Montehermoso Progresa:Parque Periurbano en San Cristóbal
  30. Dehesa Boyal de Montehermoso Ayuntamiento de Montehermoso

Atijus Edital

Referencias Edital