Pega
 (Pica pica)
Pega
Otrus nombris: Furraca, hurraca, burraca, alburraca
Destribución
Destribución de Pega
Crassificación científica
Reinu
Animalia
Filu
Chordata
Crassi
Avis
Ordin
Passeriformis
Familia
Corvidae
Géneru
Pica
Especii
Pica pica
Autol
Linaeus, 1758
Estau de conservación
Conservación dePega

La pega [ˈpeɣa] (nom. cient. Pica pica) es un'avi dela familia delos córvidus que se destaca pol su rabu largu, cona parti trasera del cuerpu negra i la barriga i parti delas alas brancas.

Pica pica pica

Sinonimia Edital

Esta avi se conoci tamién con el nombri de furraca o hurraca, por causa del grasníu que pega.

Morfología Edital

Esta avi midi de 44 a 48 cm i puei pesal de 200 a 250 gr. El remuecu conas alas destendías es dunus 45 cm. Es escapás de vivil ata 15 añus. Se señala pol negru dela espalda, el pechu i parti delas alas, siendu branca la barriga i la otra parti delas alas. El rabu, dependiendu dela lus solal, tien coloris que van del azul o verdi.

Esparramamientu Edital

La pega se destribúi pol emisferiu norti. Es común en toa Uropa, Asia, norti d'África i América del Norti.

Comportamientu Edital

Las pegas son avis que se hallan en grandi cantiá de habitat. Vivin, más que ná, en zonas agrícolas, ondi se crían i reproduzin más facimenti, sobre tó por causa dela merma d'otras especiis d'avis. Tamién se vein en parquis i jardinis.

La puesta delos uevus es de abril a juniu. La hembra engüera normalmenti 5 o 6 uevus duranti 17 o 18 días. Las crías deque nacin las alimentan lo mesmu el machu que la hembra, de dos a tres vezis por ora. Están en guaxarreta ata el otavu día i al cabu delas dos semanas ya tien rabu. Passandu los 22-27 días ya son volandonis.

Las pegas ena península Ibérica suelin de tenel un territoriu chicu, que correspondi con el aria al reol del níu. Una collera de pegas es fiel i procuran de hazel los níus enos árvolis, enque tamién puein hazé-lu en matas o nel llanu.

Estas avis comin bichus, bagus i fruta, enque tamién apuran cárcavus d'animalis muertus i uevus de níus ajenus. Enque s'án vistu casus delas pegas arrebañal cosas brillantis i meté-las enos níus, no tien que vel esta conduta conos ábitus alimentarius.

Subespeciis Edital

   P. pica mauritanica
   P. pica melanotos
   P. pica pica
   P. pica galliae
   P. pica fennorum
   P. pica bactriana
   P. pica asirensis
   P. pica hemileucoptera
   P. pica bottanensis
   P. pica sericea
   P. pica leucoptera
   P. pica camtschatica