Rachel Whiteread

escoltora británica

Rachel Whiteread (Londri, 20 d'abril del 1963) es una artista ingresa que hazi escolturas cona horma dun moldi. Hue la primel mugel en ganal el Premiu Turner anual en el 1993.

Rachel Whiteread
Enhormación pressonal
Nacencia 20 de abril de 1963 Ver y modificar los datos en Wikidata (61 años)
Londres (Réinu Uniu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Británica
Educación
Educau en
  • University College de Londres
  • Slade School of Fine Art
  • Universidad de Brighton
  • Cyprus College of Art Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Escoltol, dibujante, fotografu, artista conceptual y artista de instalaciones Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Arte contemporáneo Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Comendador de la Orden del Imperio británico
  • Dama comendadora de la Orden del Imperio británico
  • Premio Turner (1993) Ver y modificar los datos en Wikidata

Biografía Edital

La su nacencia hue nel 1963 en Londri.[1] La su mairi, Patricia Whiteread, que tamién hue artista, espenó nel 2003 quandu tenía setenta i dos añus. El su pairi, Thomas Whiteread, hue professol de geografía, almenistraol académicu dela Nuversidá Politénica i seguiol del Partíu Laborista, espenó quandu ella estuyava ena escuela d'arti nel 1988. Sonin tres ermanas i las sus dos ermanas mas grandis sonin gemelas dénticas.

Hizu un tallel sobri'l vaziau col escoltol Richard Wilson i esmençó a reparal-si delas possibiliais de vazial ojetus.[1] Estuyó ena Nuversidá d'Arti de Chipri. Del 1985 al 1987 estuyó escoltura ena Escuela d'Arti Slade, University College, Londri, aondi acebió crassis de Phyllida Barlow. Ala final se grauó con una Maestría d'Arti nel 1987.[2] Ugañu vivi i trebaja nuna antigua sinagoga nel esti de Londri col escoltol Marcus Taylor i tienin dos ijus.[3][4]

Correúra artística Edital

Trebajó comu derigiora ena Galería Serpentine.[5] Por un tiempu trebajó nel Cimenteriu Highgate, componiendu las tapaeras delos atauris desmanganillaus pol tiempu. Esmençó a esponel la su obra nel 1987 i la su primel esposición endividual hue nel 1988.[6]

Escomençó haziendu moldis d'ojetus domésticus i la su primel escoltura que hizu, hue mentá comu Roperu, en ingrés mentá comu Closet. Hizu un moldi de yessu dendi l'interiol dun roperu de maera i lo tapó con un tecíu negru. Pa estu, se sostribó enas recordaeras d'escuendel-si nun roperu escuro quandu era chiquenina.[1] Endispués de graual-si, arrendó un sitiu comu estudiu, aondi concibió Shallow Breath en el 1988, qu'era el moldi del baxeru duna cama, hechu endispuesinu dela muerti del su pairi.[6] Dambas dos escolturas huerun espuestas ena su primel esposición endividual en el 1988, en juntu a moldis d'otras pieças domésticas. Tola obra hue vendía, polo que púu peíl suvencionis pa financial las escolturas de mas grandol.

Obra Edital

La huerça delas sus obras sonin moldis d'ojetus domésticus ordinarius. Pol exempru, es conocía por hazel moldis rehuertis del espaciu abiertu en i al reol de muebris comu mesas i sillas, detallis arquitetónicus i mesmu edificius i abitanças enteras.[7] Izi que los moldis tién la çupia d'añus i añus de desgasti. Prencipalmenti se procupa ena liña i ena horma al hazel las sus pieças.[8]

Ghost Edital

 
Untitled

Endispués dela su primel esposición endividual, ressolvió hazel un moldi del espaciu que los sus ojetus domésticus poían avel abitau. Entocis solicitó suvencionis detallandu'l proyetu de quandu momifical l'airi duna abitança.[9] Assina compretó Ghost en el 1990. El moldi hue sacau duna abitança duna casa en Archway Road en el norti de Londri, acomparanti ala casa ena que se crió.[10] La carretera hue enanchá i la casa hue xarrumbá. Gastó yessu pa sacal el moldi delas paeris i el techau en secionis i las uñió por mé dun bastiol de metal.[11]

House i Turner Prize Edital

 
Holocaust Memorial

N'otubri del 1993 compretó House, el moldi duna casa cona terraça vitoriana, con un proyetu qu'avía síu esmençau nel 1991. Quiciá la su obra mas conocía, es esti moldi de cimentu del interiol duna casa vitoriana, espuestu ena assitiación d'origi dela casa, nel 193 Grove Road, al esti de Londri. Adenantis de hazel la su obra, tolas casas dela calli avían síu xarrumbás. Acarreó respuestas mestas, polo que ganó el Premiu Turner al mejol artista jovin británicu nel 1993 i el K Foundation Art Award pal peol artista británicu.[12] Hue la primel mugel en ganal el Premiu Turner.[13]

Hue una delas Jóvinis Artistas Británicas qu'espusierun ena esposición Sensation dela Real Academia nel 1997. Dentri las sus obras de mas nombrería está House, un moldi de cimentu del interiol duna casa vitoriana, tamién el Judenplatz Holocaust Memorial en Viena, comparanti alas baldas duna bibloteca conas páginas a revés i Untitled Monument, una escoltura hecha de rechina, pal vazíu quartu çócalu dela Trafalgar Square en Londri.[14]

Premius i reconocencias Edital

  • Nel 1993 ganó el Premiu Turner.
  • Nel 1994 ganó el K Foundation Art Award.
  • Nel 2006 hue nombrá Comendaora dela Ordin del Imperiu británicu (CBE).
  • Nel 2019 hue nombrá Dama Comendaora dela Ordin del Imperiu británicu (DBE) enos Birthday Honours polos sus serviçus al arti.

Biblografía Edital

  • Bradley, Fiona, editau nel 1997. Rachel Whiteread: Shedding Life. Thames and Hudson. ISBN 0-500-27936-5.
  • Mullins, Charlotte, editau nel 2004. Tate Modern Artists: Rachel Whiteread. Harry N. Abrams. ISBN 978-1-85437-519-3.

Referencias Edital

  1. 1,0 1,1 1,2 Wroe, Nicholas (6 de abril de 2013). «Rachel Whiteread: a life in art». The Guardian (en inglés británico). ISSN 0261-3077. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  2. Higgins, Charlotte (9 de mayo de 2017). «Bish-bash-bosh: how Phyllida Barlow conquered the art world at 73». The Guardian (en inglés británico). ISSN 0261-3077. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  3. Barber, Lynn (15 de octubre de 2005). «Boxing clever». The Observer (en inglés británico). ISSN 0029-7712. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  4. Barber, Lynn (27 de mayo de 2001). «Some day, my plinth will come». The Observer (en inglés británico). ISSN 0029-7712. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  5. «Turpentine Studio Voltaire London». 1995-2015.undo.net (en italiano). Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  6. 6,0 6,1 Zelevansky, Lynn (1994). Sense and Sensibility: Women Artists and Minimalism in the Nineties (en inglés). The Museum of Modern Art. ISBN 978-0-8109-6131-9. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  7. Tate. «‘Untitled (Nine Tables)‘, Rachel Whiteread, 1998». Tate (en inglés británico). Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  8. Brooks, Xan (7 de octubre de 2005). «The Guardian Profile: Rachel Whiteread». The Guardian (en inglés británico). ISSN 0261-3077. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  9. «BBC Radio 3 - The John Tusa Interviews, Rachel Whiteread». BBC (en inglés británico). Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  10. Burn, Gordon (11 de octubre de 2005). «Still breaking the mould». The Guardian (en inglés británico). ISSN 0261-3077. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  11. «Rachel Whiteread: "Ghost"». www.nga.gov. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  12. «The K Foundation Art Award». KLF ONLINE (en inglés británico). 20 de febrero de 2024. Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  13. «A Short History of the Turner, the Art World's Most Scandalous Prize». Artspace (en english). Consultado el 12 de marçu del 2024. 
  14. Tate. «Rachel Whiteread born 1963». Tate (en inglés británico). Consultado el 12 marçu del 2024. 

Atijus p'ahuera Edital