Tirteu (en griegu Τυρταῖος) cantautol líricu griegu.

Via Edital

Son escasinus los endirguis tocantis a la via desti cantautol. Vivió pal sigru VII e. C. i la tradición ateniensi dis que nació nel demu las Afinas. Pol oráculu los Delfus Tirteu partició ena segunda guerra contra los messénius i pol esti mistériu veloí es ascritu a Esparta, ondi viviria. Ena socieá espartana paicia sel una contradición abel un ciaanu que huera cantol quandu la su labol era la de sel sordau.

Obra Edital

Tirteu compusu elehias escrebias en dialeutu hóniu de las que se conselvan relativamenti estensus cachinus grácias a la antolohia hecha pol Huan Estobeu.

De la mihina de mas de venti testus conselvaus de Tirteu destacan quatru pola su estensión, una relativa a la güena lei u εὐνομία i los otrus tres cancionis marcialis. Enas cancionis marcialis tipu parenéticu se harrea a los sordaus espartanus al runchaeru, paque seyan rézius i dinus descendientis la estirpi Zeus.

Endrentu destas cancionis dessisti una deferéncia sigún el harreu se lo haga a los sordaus veteranus, de la quinta el cantol, ondi velequí esti s’enclui endrentu gastandu el ἡμεῖς "musotrus" u sigún el bichu lo haga a los nuevus, gastandu el ὺμεῖς "vusotrus".

Las vertuis el guerreru —espurechas a las del éroi oméricu— afrorecin nestas cancionis de hurreu, sin éticas ni retólicas: sin çorçoleu ca sordau ebi hazel la su labol cumu parti dun todu. Enas sus cancionis está el miahón el pensaeru i vivieru melital espartanu.