Agostu

otavu mes enos calandarius Julianu i Gregorianu
Agostu
← Júliu Setiembri →
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31

Agostu [aˈɣɔhthu], abostu u aostu [ɑˈɔhthu] (del latín Augustum [ɑuˈguːstʊm] "(mes) Agustu") es el otavu mes el añu nel calandáriu gregorianu i está hormau pol trentiún dias. Se le nombró asina en onol al emperaol romanu Otáviu Agustu (Augustus Octavius).

Agostu, "Les Très Riches Heures du duc de Berry"

Nel antíguu calandáriu romanu, el añu prencipiaba en Marçu i el sestu mes se llamaba Sextilis pero nel añu 24 ed. C., Agustu deciyó dali el su nombri i, dende altonci, Sextilis passó a llamalsi Augustus. Otáviu Agustu imitaba desta holma al feneciu Júliu Cesa.

Pero dal el su nombri a Sextilis le paició pocu a Otáviu, ya que Iulius (en onol a Júliu Cesa) tinia trentiún dias i Augustus, sólu ventinuevi. Pol essa razón, el emperaol cambeó la duración de várius mesis, desquitandu i añiyendu dias, hata logral qu'el "su" mes tuviera trentiún dias. Es pol essu que angañu, dos mil añus dispués, Júliu i Αgostu tienin trentiún dias ca unu.

Hue ligiu esti mes pa onral al emperaol polque nél venció a Cliopatra i Marcu Antóniu i entró trunfanti en Roma.

Agostu empiença (astronomicamenti) con el sinu de Leu i acaba en Virgu.

En Irlanda, el mes d'agostu se llama Lúnasa (el antigu irlandés Lughnasadh) i toma el su nombri el dios Lugh. El primel lunis agostu es unu los dias festivus nacionalis ena Repúbrica Irlanda.


Mesis el Calandáriu Gregorianu
eneruhebrerumarçuabrilmayujuñujúliuagostu/aostusetiembrioutubri/otubrinoviembridiziembri