Argelia

(Rederigíu dendi Argélia)
Repúbrica Argelina Democrática i Populal
Bandera d'Argelia
Situacion d'Argélia
Lengua oficial Árabi i bereber
Capital Argel
Presienti el gobielnu Abdelmadjid Tebboune
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 11ª
2.381.740km²
Despreciabili
Puebración
 - Total (2007)
 - Densiá
Puestu 37º
32.531.853
14 ab/km²
Monea Dinar argelinu
Zona orária
 UTC +1
Inu Kassaman
Domeñu Internet .dz
Código telefónico +213
Biembru de: ONU, UA, OPEP, Liga d'Estaus Árabis

La Repúbrica Argelina Democrática i Populal (en árabi: الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية , en bereber: ⵟⴰⴳⴷⵓⴷⴰ ⵜⴰⵎⴻⴳⴷⴰⵢⵜ ⵜⴰⵖⴻⵔⴼⴰⵏⵜ ⵜⴰⵣⵣⴰⵢⵔⵉⵜ ) es un país del norti d'África pretenecienti al Magreb. Huendu el segundu país en superfici d'África, hazi arrayu con el Mari Mediterráneu al norti, Túnis al noresti, Líbia al esti, Nigi al sulesti, Mali i Mauritania al suloesti, i Marruecu i la Sáhara Ociental al oesti.

Argélia es biembru la Unión Africana i la Liga Árabi dendi prácticamenti la su endependéncia, i contribuyó a la creación de la Unión del Magreb Árabi (UMA) en 1988.

Constitucionalmenti, Argélia se defini comu país árabi, bereber (amazigh) i musulmán.

Etimología Edital

Argelia recibi el su nombri pola su capital i ciá mas emportanti: Argel.

El nombri d'Argelia vendria del árabi Al-Jaza’ir (الجزائر) que quieri izil "Las islas", en referéncia a aquellas que s'assitian a frenti al puertu d'Argel i que holman parti del su espigón actual, abiendu siu estendiu pa designar tol país (ordenanza de 1842), pronunciau en árabi argelinu, dialeutu conocíu comu El Djazayer (o Jaza’yer sigún las regionis).

Geografia Edital

 
Arhélia
 
Montañas ñevás de Kabylie

Argélia tien dos regionis geográficas prencipalis, la región norti i la región del desiertu del Sáhara, nel sul el país. La región norti está holmá por cuatru zonas: una chiquinina fraja de chanura, al pìé de la costa del Mediterráneu; la región de la sierra de montañas que horman l'Atlas, que tienin un clima mediterráneu i suelu cértil albondu, la región semiária i pocu puebrá del Chotts, el cual contini lagunas salás (Chotts) i ondi se assitian en mayol númeru los criaoiris d'ovejas i cabras; i la región de las montañas del Atlas del Sáhara, una série de montañas, siendu tamien una región semiária i gastá sobri tó comu zona de pastus. El tozu Chéliff es el mas grandi del país.

El norti argelinu está sujetu a terremotus, qu'en ocasionis puedin prouzil grandis dañus.

La mayoria de la región ária del Sáhara está cubierta con piedras, con poca vegetación. Ain tamien grandis áreas de dunas i d'arena nel norti i nel esti. Angunus oasis emportantis son: Touggourt, Biskra, Chenachane, In Zize, i Tin Rerhoh.

La mayol parti de la ária costera d'Argélia es acientá, i tamien en ocasionis montañosa, i ain pocus guenus puertus. L'ária enmediatamenti al sul de la costa, con la nombreria de Tell, es cértil. Mas pal sul se assitian los montis del Atlas i el desiertu del Sáhara. Argel, Oran i Constantina son las prencipalis ciais.

El climi d'Argélia es áriu i con grandis calmas, si bien qu'el climi dela costa es mas suavi i los envielnus enas árias montañosas puein sel rigurosus. Argélia está afectá por el sicocu, qu'es un vientu calienti cargau de polvu i arena, especialmenti común nel Vranu.

Subdivisionis Edital

 


Argélia está deviia en 48 wilayas. Amás de la capital, las mayoris ciais son Annaba, Blida, Constantina, Mostaganem, Oran, Setif, Sidi Bel Abbes, Skikda i Tlemcen.

Demografia Edital

La puebración d'Argélia arciendi a 32.531.853 d'abitantis en 2005, amas el 7% del total palra bereber i mas del 85% palra árabi crásicu, las dos luengas oficialis. Entri un cuartu i un terciu de la puebración palra francés.

Dell millón de colonus francesis que vivian en Argélia enantis de la endependéncia, quean entovia 576.000. Sumandu tolos uropeus i los sus descentientis se calcula que holman el 18% de la puebración d'Argélia. La mortaliá enfantil es de 19 por mil (menus qu'el promeyu norti africanu) i l'esperança de via es de 83 añus. Huera de las ciais mas emportantis, l'atención méica es ridimentária. El promeyu d'ijus por mujel 1,89 una de las tasas más bajas de tol continenti.

Religion Edital

El 99% de la puebración es musulmana sunnita, el 1% son católicus i tamien ai una minoria judia, prencipalmenti en Argel. El restu de la gran puebración judia anteriol a la creación d'Israel ahorró, o hué espulsá endespues de la endependecia del país de Fráncia.

Coltura Edital

La huerça de los argelinus son descendientis d'árabis i bereberis; los bereberis, a partil del sigru VII adotarun la luenga árabi i el islam de los poquinus árabis que vivian ena región.

La custión de la luenga es un problema crucial en Argélia, debiu a la política d'arabización que está llevandu a cabu el estau i debiu tamien a la resistencia de los palrantis de luenga bereber i de los favorabilis al usu del francés. Ni la luenga bereber ni el francés tienin el estatus de luenga oficial, ya qu'el presidenti Abdelaziz Bouteflika negó tal estatus al bereber en 2002 i nuevamenti en Septiembri de 2005, lo que hizu que surgieran revueltas i boicós por parti de los bereberis al referendu pola pas i conciliación nacional, celebrau el 29 setiembri de 2005.

Economia Edital

 
Ministeriu d'Economia en Argel

El setol de los idrocarburus es el pilal cimeru de la economia del pais, i es el que genera el 60% de las rentas del estau, el 30% del PIB i mas del 95% de la esportación. Argélia tien la sétima mayol reserva de gas natural del mundu i es el segunderu mayol exportaol de gas. Tamien es el 14º país con mayoris reservas de petróleu.

Las finanças argelinas en 2000 i 2001 se beneficiarun de los aumentus enus precius del petróleu i duna política fiscal severa hecha pol gobiernu, que llevó a un grandi aumentu nel escedenti comercial, a máissimus estóricus enas resercas de divisisas i a una redución ena deuda esterna. Los eshuerçus del gobiernu pa deversifical la economia por mé de l'atración e inversión estranjera i doméstica nel setol energéticu án teniu pocu éssitu ena redución del elevau nivel de paru i ena mejuria del nivel de via. En 2001, el gobiernu firmó un Tratau d'Asociación cona Unión Uropea qu'esperan que consiga bajal las tarifas i aumental los intercámbius comercialis.

Atijus Edital

  •   En Commons ai conteníu multimedia sobre Argelia.