Diferencia entre revisiones de «Umentu (lingüística)»

Contenido eliminado Contenido añadido
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Xqbot (carava | Contribucionis)
c robot Adding: fr:Augment, nl:Augment (taalkunde); cosmetic changes
Línia 7:
Foneticamenti la ''ε'' añii una sílaba mas al verbu cuya raís escomiença pol consonanti ''βαίνω'' (''baínō'') → ''ἔβαινον'' (''ébainon''); ''τιμάω'' (''timáō'') → ''ἐτίμων'' (''etímōn''). Pero si la raís escomiença pol vocal, la ''ε'' se contrai cona vocal siguienti.
:—''ε + vocal abierta u meya brevis''. Si s’apella a una ''α'' u algotra ''ε'', el resurtau es una ''η'' i si se bicha a una ''ο'' el resurtau es ''ω'', v. gr.: ''ἀκουω'' (''akúō'') → ''ἤκουον'' (''ḗkuon''), ''ἐλπίζω'' (''elpizdō'') → ''ἤλπιζον'' (''ḗlpizdon''), ''ὀφλισκάνω'' (''ophliskánō'') → ''ὦφλον'' (''ṓphlon''). Si la raís escomençaba pol una antígua ''ϝ'' u ''j'' u [[espritu rúspiru]], estas consonantis se perdierun diendu lugal a ditongacionis: ''ἐργάζομαι'' (ergázdomai) (raís *''werg-'') → ''εἰργαζόμην'' (''eirgazdomēn''); ''ἔχω'' (''ékhō'') (raís *''sekh''-) → ''εἶχον'' (''eíkhon''); ''ἵημι'' (''híēmi'') (raís ''*jijē-'') → ''εἵμην'' (''heímēn'').
:—''ε + vocal cierrá brevi''. Si s’apella a ''ι'' i ''υ'' el timbri remaneci, pero la cantiá umenta: ''ἱδρύω'' (''hidrýō'') → ἵδρυον (''hiídryon''). Nel casu la ''υ'', las parabras qu’umentan lo hazin sin perdel el [[espritu rúspiru]] ''ὑβρίζω'' (''hybrízdō'') → ''ὕβριζον'' (''hýybrizdon'').
:—''ε + vocal larga''. Si s’apella a ''η'', ''ω'', ''ου'', la ''ε'' quea assolvia pola vocal larga: ''ἥκω'' (''hḗkō'') → ''ἥκον'' (''hḗkon''), ''ὠφελέω'' (''ōpheléō'') → ''ὠφέλουν'' (''ōphélun'').
:—''ε + ditongus''. Los ditongus cortus se trasholman en largus, muandu el primel miembru: ''αι, αυ, ει, ευ, οι'' > ''ηι, ηυ, ηι, ηυ, ωι'' al respetivi (ortograficamenti ''ηι'' i ''ωι'' pon la [[yota suscrita]]: ''ῃ'', ''ῳ''). V. gr.: ''αἴρω'' (''aírō'') → ''ᾖρον'' (''ēíron''), ''οἰκίζω'' (''oikízdō'') → ''ᾤκιζον'' (''ōíkizdon'').
 
Alogu, en verbus con prevérbius, el umentu conselva la su posición con respetu a la raís, i. e., va apellau a ella, de mó que quea el esquema "prevérbiu + umentu + raís". V. gr.: ''εἰσφέρω'' (''eisphérō'') → ''εἰσέφερον'' (eisépheron). Ara, los prevérbius que tien vocal rabera –''α'', -''ι'' u –''ο'', la pierdin, escetuandu ''περι-'' i ''προ-'', v. gr.: ''καταλύω'' (''katalýō'') → ''κατέλυον'' (''katélyon''), ''ἀποφέρω'' (''apophérō'') → ''ἀπέφερον'' (''apépheron''), pero ''περιγράφω'' (''perigráphō'') → ''περιέγραφον'' (''periégraphon''). El prevérbiu ''ἐκ-'' se porta lo mesmu que si huera preposición anti vocal, de mó qu’añii ''–ς'', trasholmándusi en ''ἐξ-'': ''ἐκβαίνω'' (ekbaínō) → ''ἐξέβαινον'' (''eksébainon'').
Una inregulariá el umentu se halla en verbus cuyus tiempus añiin hueraparti desti, un alargamientu la vocal enicial la raís, cumu nel casu de ''ὁράω'' (''horáō'') cuyu imperfetu es ''ἑώρων'' (''heṓrōn'') u el verbu ''ἀνοίγω'' (''anoígō'') cuyu bichu es ''ἀνέῳγον'' (''anéōigon'').
 
Línia 28:
[[de:Augment]]
[[en:Augment (linguistics)]]
[[fr:Augment]]
[[it:Aumento (linguistica)]]
[[nl:Augment (taalkunde)]]
[[pl:Augment]]