Con lua [ˈlua] (del latín leuatam [leːˈwaːtam] "levantá") se mienta al cualquiel crassi hongu microscópicu unicelulal escapás de hazel la fomentación los idratus carbonu, produjiendu destintas sustancias. En estremeñu recebi tamién los nombris de liua, lúdia, leua i hurmientu.

Una las luas mas conocias es la espécii Saccharomyces cerevisiae, llamá assín pol tenel la facurtá de crecel en holma anaeróbia, prevocandu la fomentación alcólica. Pol esti mistériu se gasta en muchus los prohesus fomentación endustrial, espurecha a la lua química, pol ejempru, nel produzieru la cervécia, vinu, alguamiel, pan, antibióticus i mas paí.

Las liuas se reproduzin asessualmenti pol mé gemación i sessualmenti pol mé ascosporas u basidiosporas. Duranti la reprodución asessual, una yema sulgi de la lua mairi quandu se dan las cercustáncias propícias, alatrás lo qualu, la yema se desepara la mairi en arcançandu el tamañu adultu. Si está halta nutrientis, la lua escapás de reproduzilsi sessualmenti horma ascosporas.