Valladolís
Valladolís [βaʎað̪oˈli] (De horma oficial i en castellanu Valladolid [baʎaðoˈlið] ), tamién mentau de horma populal comu Pucela, es un monicipiu, capital dela provincia omónima, i sédi delas Cortes i la Junta de Castilla i León. Se assitiá nel centru dela Sumeseta norti, en vera los ríus Pisuerga i Esgueva. Es la 13º mayol ciá d'España, con 297.775 abitantis i con una puebración en la su aria urbana de 407.148 abitantis[1].
Valladolís | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
![]() | ||||
| ||||
![]() Ubicación de Valladolís | ||||
Coordenadas | 41°39′07″N 4°43′43″O / 41.651980555556, -4.7285611111111 | |||
Capital | Ciudad de Valladolid | |||
Entidad | Municipio de España | |||
• País |
![]() | |||
Superficii | ||||
• Total | 197,91 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 698 m s. n. m. | |||
Puebración (2022) | ||||
• Total | 295639 hab. | |||
• Densidá | 0 hab/km² | |||
Huso horario | UTC+01:00 | |||
Código postal | 47001–47016 | |||
Prefijo telefónico | 983 | |||
Matrícula | VA | |||
Patrono(a) | Pedro Regalado y Virgen de San Lorenzo | |||
Sitio web oficial | ||||
Toponimia Eital
El su origi es desconociu.
Geografía física Eital
Sitación Eital
Valladolís s'assitia nel centru dela Sumeseta norti, nel valli'l ríu Pisuerga. Geográficamenti s'assitia nel centru dela provincia de Valladolís i dela Comunidá Utónoma de Castilla i León. El su términu monicipal arraya colos monecipius de Cabezón de Pisuerga, Santovenia de Pisuerga, Cigales, Fuensaldaña, Mucientis, Villalba de los Alcores, Valdenebro de los Valles, La Mudarra, Peñaflor de Hornija i Villanubla al norti; Con Zaratán, Arroyu dela Encomienda i Simancas al ponienti; Villanueva de Duero, Viana de Cega, Boecillo, Laguna de Duero i La Cistérniga al sul; i Renedo de Esgueva i Castronuevo de Esgueva al salienti.
Idrografia Eital
El ríu Esgueva desemboca nel ríu Pisuerga en Valladolís. Cerca la ciá, varius ríus desembocan nel Dueru, encruíu el Pisuerga
Estoria Eital
Edá Media Eital
La villa hue repuebrau nel sigru XI pol Condi Ansurez.
Capitalidá de Valladolís Eital
Nel añu 1601, el Rei Helipi III muó la Corti de Mairil a Valladolís, convirtiendu la villa ena capital d'España. Cincu añus dispués, en 1606, la Corti golvió a Mairil.[2]
Geografía umana Eital
Volución demográfica Eital

Trasporti i comunicacionis Eital
Trasporti entreurbanu Eital
Carreteras Eital
Varias utovías nacin i trasvessan el monecipiu. Las utovías A-60, A-11 i N-601 tienin nacencia en Valladolís. L'utovía de cercunvalación A-30 arroea el monecipiu. I l'utovía A-62 trasvessa pol ponienti, de norti a sul.
Ferrocarril Eital
Dos liñas d'Alta Velocidá paran ena Estación Campo Grande: Mairil-Segovia-Valladolís i Valladolís-Palencia-Lión.
Otobús Eital
L'Estación d'Otobusis de Valladolís opera varias liñas nel ária metropolitana i otras capitalis nacionalis.
Transporti airiu Eital
L'Aropuertu de Villanubla, assitiá nel monicipiu de Villanubla, es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).[4]
Transporti urbanu Eital
Otobús Eital
L'impresa monecipal Auvasa opera los otobusis monecipalis dendi 1982.[5][6]
Ferrocarril Eital
La ciá tien dos estacionis de trenis: l'Estación de Trenes Campo Grande i l'Estación de Trenes de Ariza.
Economía Eital
L'endustria más importanti es l'utomotriz. Dos impresas tien fábricas nel monicipiu: Fasa-Renault i Michelín.
Política Eital
Almenistración utonómica Eital
Castilla i Lión nu tien capital oficial, peru dendi 2007 es sedi delas Cortes de Castilla y León i dendi 1980 dela Junta de Castilla y León.[7]
Almenistración provincial Eital
Valladolís es sedi dela Diputación Provincial de Valladolid, assitiau nel Palacio Pimentel.[8]
Almenistración monecipal Eital
El gobielnu monecipal s'alcuentra ena Casa Consistorial, ena Plaza Mayor.
El alcaldi d'ogañu es Jesús Julio Carnero García.[9]
Periodu | Nombri | Partíu |
---|---|---|
1979 - 1983 | Tomás Rodriguez Bolaños | Partido Socialista Obrero Español (PSOE) |
1983 - 1987 | ||
1987 -1991 | ||
1991 - 1995 | ||
1995 - 1999 | ||
1999 - 2003 | Francisco Javier León de la Riva | Partido Popular (PP) |
2003 - 2007 | ||
2007 - 2011 | ||
2011 - 2015 | ||
2015 | Mercedes Cantalapiedra Álvarez | |
2015 - 2019 | Óscar Puente Santiago | Partido Socialista Obrero Español (PSOE) |
2019 - 2023 | ||
2023 | Jesús Julio Carnero García | Partido Popular (PP) |
Educación Eital
Tres nuversidais tien la ciá:
Fachá Barroca dela Universidad de Valladolid - La Universidad Europea Miguél de Cervantes
- La Universidad Isabel I
Coltura Eital
Archivus Eital
- L'archivu monecipal
Cini Eital
SEMINCI Eital
L'SEMINCI (Semana Enternacional del Cini) es un festival celebrau dendi 1956.[11]
Museus Eital
Valladolís cuenta con importantis museus:
- Museu Nacional d'Escultura
- Museu de Valladolís
- Museu dela Cencia
- Museu d'Arti Oriental
- Museu d'Arti Contemporañu Español Patio Herreriano
- Museus dela Nuversidá de Valladolís:
- Museu d'Arti Africanu Arellano Alonso
- Museu de Cencias Naturalis
- Museu Anatómicu
- Museu dela Nuversidá de Valladolís
Teatrus Eital
Eventus colturalis i festivalis Eital
- Teatru de Calli
- San Pedru Regalau
Ciais ermanás Eital
Referencias Eital
- ↑ [1] Datus del INE
- ↑ Quintana, Sonia (4 de marzo de 2020). «El día que Valladolid dejó de ser capital de España, hace 414 años» [El día que Valladolis dexó de sel capital d'España, hazi 414 añus]. El Norte de Castilla. Consultado el 24 de septiembre de 2023.
- ↑ [2]Gráficu dela puebración de Valladolís dendi 1842
- ↑ «Página Principal | Aeropuerto de Valladolid | Aena». www.aena.es. Consultado el 21 de Mayu de 2023.
- ↑ «Auvasa. Página Principal.». www.auvasa.es. Consultado el 24 de septiembre de 2023.
- ↑ Valladolid, El Día de (23 de noviembre de 2022). «Los 40 años de los autobuses de Auvasa, resumidos en un libro» [Los 40 añus delos otobusis d'Auvasa, resumius nun libru]. El Día de Valladolid (en spanish). Consultado el 24 de septiembre de 2023.
- ↑ Press, Europa (14 de noviembre de 2007). «Alrededor de 200 invitados acompañarán hoy a los Reyes en la inauguración de las Cortes de Castilla y León» [Al reol de 200 convidaus acompañarán oi alos Reyis ena inaguración delas Cortes de Castilla y León]. www.europapress.es. Consultado el 24 de septiembre de 2023.
- ↑ «Nuestro edificio "El Palacio de Pimentel" - Diputación de Valladolid Diputación de Valladolid» [El muestru edificiu "El Palacio Pimentel" - Deputación de Valladolís]. www.diputaciondevalladolid.es. Consultado el 21 de Mayu de 2023.
- ↑ Valladolid, Diario de (17 de junio de 2023). «Valladolid estrena el cuarto alcalde de la democracia: Jesús Julio Carnero» [Valladolís estrena el quartu alcaldi dela democracia: Jesús Julio Carnero]. Diario de Valladolid. Consultado el 24 de septiembre de 2023.
- ↑ «De Saturnino Gómez a Óscar Puente: estos son los alcaldes que han gobernado Valladolid» [De Saturnino Gómez a Óscar Puente: estus sonin los alcaldis qu'án governau Valladolid]. El Español. 15 de febrero de 2022. Consultado el 24 de septiembre de 2023.
- ↑ «Un recorrido por el pasado» [Un recorríu pol passau]. SEMINCI. Consultado el 21 de Mayu de 2023.
- ↑ «La plaza de las Ciudades Hermanas de Valladolid» [La praça delas ciáis germanás de Valladolís]. Blog Cultura y Turismo. 25 de noviembre de 2019. Consultado el 21 de Mayu de 2013.
Atijus p'ahuera Eital
- En Commons ai conteníu multimedia sobre Valladolís.
- Página web del Ayuntamientu de Valladolís