Caçris

Bandera e Caçris Escú d'armas de Caçris
País  España
Comunidá Autónoma  Estremaúra
Provincia Caçris
Comarca [[{{{comarca}}}]]
Códigu postal 10001 - 10005
Superficii 1.768 km²
Altitú 459 msnm.
Largol 300 km a Mairil
Puebración 95.456 ab. (2022)
Gentiliciu Caçriñu
Ríus dengunu
Página web www.ayto-caceres.es

Caçris (Cáciris en fala de Xálima, Cáceres en castellanu) es una ciá assitiá al oesti la Península Ibérica, capital de la província omónima i mayol ciá d'ella. Es la segundera ciá en puebración d'Estremaúra i una las cuatru mas emportantis. Ena ciá vivin el 21,58% la puebración total de la província, i las temperaturas meyas en iviernu no son mayoris de 10º, llegandu a unas ménimas de -5º, con emportantis helás. En estíu la temperatura meya son de 35º de máissima i ménimas de 20º. Las llúvias son abundantis enus mesis de Outubri, Noviembri, Diziembri, Jeneru, Hebreru, Marçu, Abril i Mayu, peru mu entermitentis.

La su superfici es de 1.768 km², huendu el mayol términu municipal d'España.

A 2 km pal SE s'alcuentra el antigu municipiu d'Aldea Moret, ogañu barriá el mesmu nombri integrá endrentu la ciá, alreol el cual puein vél-se dos yacimientus arqueológicus romanus: "Cuartu Robli" i "El Hunquillu".

La Vía la Prata passa por sul de la ciá (un tramu descurri nu lejus el "Centru d´Istrución i Movilidación" (CIMOV) Santa Ana en direción sul; ai un tramu escavau ena cercana puebración de Valdesalol, ondi la carçá cruza una puenti romana.

A 40 km pal sul, cerca el límiti las dos províncias, está el barriu mas alejau la capital, Rincón de Ballesterus, encorporau en 1952 a la ciá Caçris.

Demografia Eital

Caçris cuenta a 1 jeneru de 2007 (huenti: Ayuntamientu Caçris), con una puebración de 91.606 abitantis.

Por distritus:

  • Centru: 27.761 abitantis.
  • Oesti (nuevu): 14.618 abitantis.
  • Sul: 13.630 abitantis.
  • Mehostilla: 7.966 abitantis.
  • Aldea Moret: 6.653 abitantis
  • Cascu antigu: 6.538 abitantis.
  • Oesti: 4.719 abitantis.
  • Norti: 4.344 abitantis.
  • Esti: 1.135 abitantis.
  • Otras zonas: 1.949 abitantis.
  • Pedanias: 765 abitantis.
  • Restu: 1.528 abitantis.

Total: 91.606

Estória Eital

Caçris hue enfundá polos romanus con el nombri Castra Caecilia nun prencipiu,[1] i aluspués se la huchearie Norba Caesarina. Probablementi sobri otrus assitamientus anterioris, ya que ena zona dessistin numerosus restus prestóricus.[2]

Economia Eital

La ciá Caçris es una ciá albondu almenistrativa, puestu que en ella se hestionan casi tolos assuntus de la província a la que da nombri. Basa la su economia nel setol servícius prencipalmenti, mentris qu'el setol secundáriu nu es mu emportanti nesta ciá.

Conjuntu monumental Eital

Dendi el añu 1986 es Ciá Patrimoñu dela Umanidá, pola su estraordinaria conservancia del su cascu estóricu, huendu ogañu el quartu conjuntu monumental de toa Uropa.[3]

Huentis Eital

  1. Término: Castra Caecilia
  2. Ruta de la colonia romana "Norba Caesarina"
  3. Ciudad Vieja de Cáceres