El Pozuelu, llamau de Çarçón pa destinguil de sotrus puebrus de nombri comparanti, es un puebru i monicipiu español, ena provincia de Caçris, comunidá autónoma de Estremaúra.

El Pozuelu
Entidad subnacional
Gentilíciu pozolino, -a

S'assitía nel norti-ponienti dela provincia, nuna hondonera menúa arrodeá d'oliveras. Preteneci al partíu judicial de Coria i es la cabeçera almenistrativa dela Mancomunidá Integral Valli del Alavón, una mancomunidá integral que s'enhiesta ena praça mayol del puebru.

Tien una destensión de 47,43 qm² con una puebración de 479 habitantes en 2017 y una densidá de 10,1 ab/qm². Junta la vezina localidá de Villa'l-Campu, cuyu caseríu s'assitía a menus de 1 qm del Pozuelu, hormandu assín un continu de 1004 abitantis.

Señas Edital

 
Escudo de Pozuelo de Zarzón

El escúu del Pozuelu de Çarçón hue aprevau medianti la "Orden de 8 de julio de 1987 de la Consejeria de la Presidencia y Trabajo por la que se aprueba el escudo heráldico del municipio de Pozuelo de Zarzón (Cáceres)", pubricá nel Boletín Oficial del Estado el 2 de setiembri de 1987 endispués d'apreval el proponimientu la juntança concejil el 14 de abril de 1987 i avental inhormi la Real Academia de la Historia el 19 de juniu de 1987. El escúu s'espeta uficialmenti assina:

 

Geografía física Edital

 
Assiajamientu del términu concejil del Pozuelu de Çarçón ena provincia de Caçris.

El términu concejil del Pozuelu de Çarçón adelinda con:

Idrografía Edital

El conceju no tien corrientis d'auguas emportantis. Los arroyus prencipalis del términu sonin los de Çarçosu, Bruceas, Peirosu i Dejarrau. Ain una tupa lagunas que se gastavan comu abrebaerus pal ganau, entri las qualis dispuntan las de Nava-laguna, Mari-bella, Laguna d'Abaxu, Laguna d'Arriba, el Carrascal, el Bardal y San Marcus.

Orografía Edital

El conceju tien lombus continus, polo que está considerau de sierra baxa. Dessistin angunas cumbreras comu la Tomillosa, la Bardera i el Tesu Pelau. La su altitú meya es de 466 msnm. El suelu puei rustril-si comu tierra parda meridional con suelu aziu, con sussuelus hormaus possimenti por piçarra con angunas zonas de granitu.

Clima Edital

La clima es continental, peru mu acalugaus polas enfrujencias del Alánticu. La temperatura meya es de 17 ºC. Los branus sonin calentosus i los iviernus suritus.

Estoria Edital

 
Sitiu dela Mancomunidá Integral Valli del Alavón, ena Praça Mayol del Pozuelu de Çarçón.

Los primerus puebraoris del Pozuelu delos que se tien costancia sonin los celtas, de quien s'ain enhallau nel Pozuelu potas funerarias que podrían pretenecel a una necrópoli próssima ala localidá.

Dela época romana ain síu alcuentraus pal Pozuelu hallalgus funerarius i arqueológicus, comu capitelis i aras votivas, velaí que pol Pozuelu passileava una calçá romana que aconllegava la Vía Dalmacia cona Vía de la Prata.

Endispués dela Reconquista, Afonsu IX de Lión endonó el Pozuelu ala encomienda de San Juan de Mascoras, uguañu pa Santivañi el Altu, enque alou la puebración passó dehechamenti a enxaretal-si nel Señoríu del Galisteu, del que pendió hata la su dessolución en 1837.

Quandu la caía del Antigu Régimi la localidá se costituyi en monicipio costitucional ena región dela Estremaúra, Partíu Judicial de Coria, i antoncis mentau como El Pozuelu, que nel censu de 1842 cuentava con 260 casas i 1424 vezinus.

En 1976, El Pozuelu de Çarçón s'ajuntó ala Mancomunidá de San Marcus criá el añu enantis, que en 2006 s'ajuntó cona Mancomunidá Valli del Alavón pa cuajal la Mancomunidá Integral Valli del Alavón, que uguañu tien el su sitiu nel puebru.

Ena siguienti gráfica se muestra la volución dela puebración del Pozuelu en census ca dies añus dendi 1900:

La agricultura i la ganadería sonin la basi dela economía concejil. Dispuntan possimenti las azitunas de mesa, pos que nel términu ain alreol de 800 ectareas d'oliveras. Antañu s'esplotavan pequeñus minaus de estañu i wolframiu que s'aburacarun aziamenti pal mercau d'estrangi quandu la Segunda Guerra Mundial.

Transportes Edital

 
Salía pal Pozuelu pola EX-370 ena Autovía dela Prata.

Pol Pozuelu passilean o esmiençan las siguientes carreteras:

Nombri Lugal d'entrá nel puebru Lugaris andi va
 EX-204 

Carretera de Coria
Meyudía-ponienti dela localidá Lleva a Villa'l-Campu, El Guijo de Coria i Calçaílla, i daí ala EX-108, dandi se puei dil a Moraleja o a Coria.
 EX-204 

Carretera de Villanueva dela Sierra
Norti dela localidá Lleva a Villanueva dela Sierra, Torrecilla delos Angis y Las Hurzis.
 EX-370 

Carretera de Montermosu
Meyudía-salienti dela localidá Lleva a Montermosu, El Carcavosu i Prasencia, con salías segunderas a El Guijitu, Alavón del Ríu, Valli-Obispu y Aldiuela del Xerti.
 CC-82 

Carretera de Santa Crus de Paniagua
Salienti dela localidá Lleva a Santa Crus de Paniagua.
Carretera de Villasgüenas de Gata Cimenteriu Aconllega la EX-370 cona EX-205.

Servicius púbricus Edital

Educación Edital

El colegiu púbricu del Pozuelu de Çarçón s'enhiesta nel CRA El Xaral, junta Villa'l-Campu, El Guijitu i El Guiju de Coria. Los quatru puebrus del CRA pretenecin ala era educativa del IES Gabriel y Galán de Montermosu, ondi s'estudia ESO i Bachillel.

Saneza Edital

El Pozuelu de Çarçón s'enhiesta ena era de salú de Prasencia i, endrentru la mesma, ala zona de salú de Montermosu. El Pozuelu tien un consultoriu meicu local ena carretera de Santa Crus, uviendu un centru de salú en Montermosu.

Patrimoñu Edital

Menumentus religiosus Edital

 
Calvariu.

Nel Pozuelu de Çarçón s'atopan los siguientis menumentus religiosus:

  • Ilesia Parroquial de San Peiru es una ilesia barroca del sigru XVI con pranta retangulal de quatru cachus, bóveda de cruzería i cabeçera poligonal. La ilesia tinía un retablu autau al de Gata, peru se quemó palos añus 20. Ena ilesia ai una imagi del Cristu Cruzificau.
  • Ermita del Cristu del Umildaeru, assitiá ena carretera de Coria, es una ermita d'estilu barrocu, ena que s'alcuentran las imagis del Cristu Cruzificau i la Virgi Dolorosa.
  • Ermita de San José, assitiá nel monti San José, es la ermita mas antigua, tamién barroca, i n'ella s'atopan las imagis de San José i la Virgi del Carmi.
  • Ermita de Santa María, endedicá ala Virgi del'Anzina, patrona del puebru, es una ermita barroca del sigru XVII costruyía porcima un assentaeru graníticu, de pranta retangulal i arcu de meyu puntu. Tien cachipegá una casa d'ermitañu a meyudía.
  • Calvariu, es una carrefila de sieti cruzis assitiás junta la carretera Coria. Allí se lleva en prusseción a San Gregoriu ca 9 de mayu, pa bendizil los sembraus del puebru.

Menumentu al oliveru Edital

Endrentu duna retonda ala entrá del puebru, nel cruzamientu delas carreteras EX-370 i EX-204, ain una estauta endedicá alos oliverus. La estauta está entangá de pieras d'amoju, corteza de pinu, cántaru i banastru de cacharrería, setu natural cona estauta del oliveru.

Coltura Edital

Nel Pozuelu de Çarçón ai un museou etnográficu, propiedá dela familia Guardado-Corchero, con un alaván d'estrumentus i archipierris gastaus antañu en agricultura i ganadería, de emportanti valoreu estóricu.

El Pozuelu de Çarçón dispón duna bibrioteca púbrica ena Calli Pósitu. Hueraparti la tallúa cogecha de librus que tien la bibrioteca, endrentu d'ella ain ordenaoris con emprimioras i enganchi a interné, i puntus de enteración jovenil i sostribu escolal.

Ena calli Aurelis ai un edificiu múltipli, gastau comu aula enfantil, aula pa cussus i salota d'autus.

Patrimoñu coltural immaterial Edital

Rehuijus Edital

Nel Pozuelu de Çarçón se celebran las siguientis fiestas localis:

  • Romería dela Virgi del'Anzina (segunderu lunis endispués de Ressurección)
  • San Gregoriu (9 i 10 de mayu)
  • Fiestas del emigranti (varius días, prossimámente entri'l 10 i el 20 d'abostu, es un rehuiju imprantá de rezienti).

Gastronomía Edital

Entri los pratus puebrerus s'alcuentran:

  • Buñuelus;
  • Caldereta;
  • Chorizu de bofi;
  • Gaspachu;
  • Güesillus;
  • Migas;
  • Morcillas de calabaça;
  • Patateras;
  • Sopa d'aju;
  • Sopa de feji;
  • Sopa de patata;
  • Ensalá de güevus fritus con limón o narãja;
  • Patatas con paponis;
  • Assaurillas con cebolla;
  • Güesillus, froris, roscas de vinu, buñuelus de caña.

Referencias Edital

Atijus d'ahuera Edital