LaEl '''Mari d'Azov''' (''Azovskoye More''), conociaconociu ena Grecia[[Grécia]] AntiguaAntígua cumucomu la ''Mare Meotiana'', es una seción setentrional el [[Mari Negru|mal Negru]], uñiu a esti pol el [[Wp/est/Estrechu e Kerch|estrechu e Kerch]]. AlindaArraya al norti con [[Ucránia|Ucránia]], al esti con [[/Rúsia|Rúsia]] i al oesti colacona [[Península e Crimea|península ePenínsula Crimea]]. Amás arrepresenta la [[Marisma e Sivaš|marisma e Sivaš]], desapartá eldel mal d'Azov pol una cuenda esabri sabli ede 110 qmkm de largulongol.
LaEl mari, con una superficisuperfícii ede 37.555 qmkm² (340 qmkm de longol i 135 d'anchón). Los sus prencipalis tributáriustrebutárius son el [[Don]] i el [[Kuban]], qu'aportan tal cantidácantiá d'aúguaáugua que hazin que seya un malmari pocu salinu. Estu, uñiuuniu a qu'es unaun mari ede poca hondura (en angunu enangunu los puntus nuno ai mas d'undun metru), hazi que qu'en ibielnu la superficisuperfícii lael mari se hieligieli en ciertus lugaris.
Los puertus prencipalis son Berdyansk, Mariupol, Rostov-na-Donu, Taganrog i Yeysk. La su emportáncia económica i heuestratéhicageostratégica hizu que se costruyeran dos canalis que prestaranemprestaran serviciuselvíciu comercialcomelcial a esti malmari; la Canal de Volga-Don i la Canal Manych, que la uñiuni con el [[MalMari Caspiu|malmari CaspiuCáspiu]]. Nella desistindessistin pratahormasplataformas d´estraciónestraición de gas natural i pitróliupetróliu. Estu, huntujuntu a la entensa pesca hizu qu'uguañotiogañu la fauna i la frora desti malmari esténandin nun gravi procesuprocessu d'estinción.