Huentis de León

monicipiu dela provincia de Badajós, Estremaúra
(Rederigíu dendi Fuentis de León)

Huentis de León o Fuentis de León (Fuentes de León oficialmenti i en castillanu) es un monicípiu estremeñu, pretenecienti ala provincia de Badajós, ena comunidá utónoma d’Estremaúra, assitiau ena Sierra Morena i nel arrayu d'Andaluzia. Perteneci ala comarca de Tentudía i al partíu judizial de Frexenal dela Sierra.

Huentis de León
Entidad subnacional


Escudo


Ubicación de Huentis de León
Coordenadas 38°04′07″N 6°32′19″O / 38.068611111111, -6.5386111111111
Capital Fuentes de León
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 109,9 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 741 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 2198 hab.
 • Densidá 20 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 06280[1]
Sitio web oficial

Sitación Edital

Está assitiá envera dun cerru conocíu dendi antañu comu La patá de Dios,[2] enas ramalis caberas de Sierra Morena, a setencientus quarentiún metrus d’altitú dendi’l nivel dela mari, siendu unu delos puebrus mas altus ena provincia, nun turrucatu úmidu, enllenu de hesas i monti, dandu al viajaol vistas parorámicas con un grandi atrativu. La superficii del monicipiu es de 109,9 km².[3][4]

Pola su sitación, es el monicipiu caberu ena parti sul dela región d’Estremaúra, siendu el su linderu la provincia de Güelva, con puebrus d’esta provincia comu Cañaveral de León, Cumbris Mayoris, Inojalis i Arroyumolinus de León. Los linderus ena provincia de Badajós sonin conos puebrus de Segura de León, Cabeça la Vaca, Frexenal dela Sierra i el Bonal o Bodonal dela Sierra.[5][6]

Estoria Edital

La huélliga umana en Huentis de León está prová en varius assentamientus. Ena Cueva l'Augua, una cavidá del conjuntu de cuevas de Huentis de León, pareció nel 1983 un enterramientu neolíticu fechau nel 3500 a. C.[7] Es una mugel de cerámica con varius gravaus. Tamién uvu assentamientus celtas, comu ena Sierra’l Castru, enos Hoyus o ena Sierra Madrona.[8]

El dominamientu romanu dexó la su huélliga nestas tierras, pos s’án descubiertu mosaicus, rayaus d’enterramientus, colunas i cerámicas, lo que mos endilga qu’avía assentamientus chiqueninus enos sigrus III i IV. Quea tamién polo craru, la presencia árabi enos alreoris del Castillu’l Cuernu, que estuvu hata’l añu 1247 o 1248, quandu hue conquistau polos cristianus i entregau ala Ordin de Santiagu. Dendi antoncis el puebru s’assentó i se hundó assina comu se conoci ugañu. La estoria d’esta villa s’á manteniu ligá ala Encomienda Mayol de León ala qu’á pertenecíu hata’l 1873.[8] Dendi’l 1833 perteneci al partíu judizial de Frexenal dela Sierra. Nel censu del 1842 tenía setecientus ventidós hogaris con dos mil novecientus venti vezinus i ara tieni dos mil cientu noventa i ochu abitantis, sigún el INE del 2023.[4]

Patrimoñu religiosu Edital

La ilesia de Muestra Señora delos Angis Edital

 
Muestra Señora delos Angis

La su obra esmiença ena mitá del sigru XV. La su portá prencipal tieni un destraçau góticu mudéjal i la capilla mayol de pranta poligonal está cobierta con una bóveda de cruzería. La su fachá prencipal tieni un arcu apontau con arquivoltas decorás con hormas geométricas sobri baquetonis celíndricus, enmarcá nun alfiz. La arquivolta cabera da pa un arcu conopial arrematau con una Crus de Santiagu.

La fachá dela laera del esti, d’estilu crassicista, tien un cenzillu vanu d’engressu con arcu de meyu puntu flaqueau por colunas i arrematau por un frontil triangulal. La fachá dela laera del oesti tien un arcu de meyu puntu costruíu de sillería. La torri es del siegru XVII. La ilesia tieni pranta quadrá dividía en tres cuerpus, hechus d’obra de piera con sillaris enas esquinas i recercau de vanus. El muebrariu está hormau por pratería d’ugañu. Tamién tien varius cálizis barrocus i un órganu del sigru XVIII, qu'está ena tribuna dela ilesia. Amás ai una lámpara de prata hecha en Méxicu.[9]

Conventu franciscanu de San Diegu d’Alcalá Edital

 
Conventu San Diegu

Está assitiau alas aldehueras del puebru. Esti conventu s’esmenzó a costruil pal añu 1597 i hue inagurau nel 1613. Se puu hazel polas limosnas delos vezinus del puebru. Los frailis anduvierun pal conventu hata’l añu del 1822. Ugañu está rabilitau mesturandu cosas originais con otras d'estilu mas moernu, comu las sus abitanças qu'están enos antigus cassullus monacais. La ilesia es d’una navi cobierta namás, con una bóveda d’aristas. Tieni adoseau un claustru con pilaris quadraus i arcus de meyu puntu de cantería.[3]

Ermita de San Anofri Edital

 
Passeu San Anofri

S’encuentra assitiá nel passeu de San Anofri, qu’es un ampriu passeu con quatru parquis i una ancha praná aondi está l’armita. El nombri vien en onol al patrón del puebru. La su fachá es d’estilu barrocu i el su interiol es una navi de cincu tramus cobiertus con una bóveda de cañón con lunetus, reforçá por arcus faxonis sobri los pilaris. El retablu datau nel 1940, es obra de Enrique Orce Mármol, d’estilu regionalista i nel su interiol tien un frontil d’azulejus pintaus, del siegru XVIII con santus geométricus i frorais, obra de Ramón Rejano.[9]

La Capillita o armita dela Vigen de Tudía Edital

Está assitiá a un quilómetru del puebru, ena carretera pa Segura de León. Se costruyó a acaberus del siegru XVIII, endispués de l'aparición dela Vigin de Tudía nel cercau aondi está assitiá i dendi l'armita poemus guipal el monesteriu de la Vigin de Tentudía de La Calera o Calera de León. La su costrución es mu cenzilla pos tieni una pranta retangulal namás, arrematá por un campanil con un vanu. El interiol tien una bóveda de cañón i hue costruíu con piera encalá i luzía. Ugañu está en güen estau de conservación, enque enas obras dela carretera tuvu angún percanci al estal envera dela carretera, peru ala finiquita tó hue aviau sin poblemas. Es un sitiu apreparau pal celebramientu de missas nel mes de setiembri.[9]

Ermita de Santa Ana Edital

S’encuentra assitiá ena calli que tien el su nombri, mu cerquina dela praça del puebru. S’enfundó nel añu 1480 i hormó parti dun antigu conventu de religiosas Mínimas. Tien una fachá prencipal hormá por dos arcus, poncima d’esta portá ai un hornichi central ena qu’está una crus de hierru fraguau. La bóveda interiol es de cañón i la capilla mayol de pranta quadrá se fecha con bóveda cenzilla d’arista i de reduzíu grandol. Nel lau dela epístola ai una imagi de San Antoñu del siegru XVI.

Tamién está el Conventu delas Monjas que ugañu se gasta pa otrus mesteris, pos las monjas se huerun del puebru hazi unus añus. Ena su ilesia que tieni la salía pala calli fina, se celebran missas ca día. S’encuentra envera l'Ayuntamientu ena praça d’España.[9]

Patrimoñu Civil Edital

Castillu’l Cuernu Edital

Está assitiau nel cerru’l Cuernu o Santa Marina, a setecientus trentiún metrus dendi’l nivel dela mari. La su datación mas antigua es del siegru X, enque quandu mayol frorencia tuvu hue enos sigrus XII i XIII, concidiendu col dominamientu árabi. Nel siegru XIII la tierra es ganá al Islam por Don Pelay Pérez Correa i doná al Temple i nel 1312 el castillu hue donau ala Ordin de Santiagu.[5] Ugañu namás quean la torri i los murus d’al reol duna grandi grossura, hechus de piera i tapia. Moernamenti essesti un proyetu de restauramientu del castillu i la enxaretación dun proyetu enos alreoris del castillu, dendi’l que se podrá desfrutal d’estrordinarias vistas.[3]

Praça torus Edital

Hue costruía nel sigru XIX polos vezinus del puebru i s'acabijó nel añu 1881, comu poni nel arcu dela puerta grandi. S'encuentra assitiá nel qu'era el cercau la Vigin i el terrau pa poel hazel-la hue cedíu pola familia del vezinu del puebru Don Ceferino Uceda Melchor, enque'l terrau aondi están los torilis i las quairas de anguna casa segundera, huerun despropiaus pol ayuntamientu i angún vezinu que l'aquacó apropinqual-si del terrau ajenu. Tieni una cabusía pa mil dozientas pessonas. Las grás están hechas de piera, menus las quatru primeras qu’están forrajás de piçarra. El graeríu es d’inseñu reondu, assentau nuna bóveda de cañón. S’inaguró nel 1885 conos torus de Don Álvaro Montero de Espinosa i con Don Manuel García Cuesta, El Espartero, comu l'únicu toreru ena torá.[10]

Cini-teatru San Vicenti Edital

 
Cini-Teatru San Vicenti

Mentau comu Cini San Vicenti, por sel primeramenti dela cofradía de San Vicenti, enque endispués hue alquiríu pol alcaldi del puebru Don Ezequiel Navarro, i alogu passó a sel propiedá monicipal. Es del siegru XIX o esmiençus del siegru XX, el su estilu es neomudéjar, con tribunas, palcus i amás con platonis d’estilu moernista. Tien plateas, gallineru, butacas i templeti. La su cabusía es de trezientas setenticincu pessonas. Polo general, se gasta pa vel penículas quandu las ai pala genti, enque se gasta mas palos Antruejus o Carnavalis que se hazi nel puebru concidiendu cona celebración dela fiesta, aondi las corrupelas de zagalinus, zagalinas i mayoris subin al tablau a cantal angunas cancioncinas conos assuntus d’ugañu, tantu del puebru comu eno tocanti alo nacional.[11]

 
Villa dela Conocencia

Amás, envera del Cini-teatru San Vicenti i nel sitiu mentau comu Villa dela Conocencia i las Artis, poemus guipal tamién Las Escuelas, con dos edificius pa tolos mesteris del aprendimientu delos zagalis i zagalas del puebru, enque possimenti el edificiu que mas se gasta es el d'arriba, pos está mejol apreparau con tolas estalacionis pa poel dal las crassis. Esta Villa dela Conocencia i las Artis, s'assitia ena parti mas pal centru'l puebru.[12]

Huentis Edital

Ain huentis abondu por tol puebru i alreoris. Las mas emportantis sonin la del Altoçanu, la del Passeu San Anofri, la huenti Judíu, la huenti Cañaveral, la del Pilaritu, la Fontanilla o la de Valdegallinas, amás d’otras.

Tamién ain unas Cruzis hechas con piera, en deferentis lugaris i que s’án hechu pa celebral ca siegru del puebru. Dentri ellas ain la crus del Barreru, la dela calli Cuesta, la del Cevaeru i anguna mas.[13]

Ayuntamientu Edital

 
Fachá l'Ayuntamientu

Assitiau ena Praça d’España, se costruyó nel siegru XIX i s’obró nel 1993.

Alcaldías Edital

Dendi'l 1979-Ugañu:

Periodo Nombre Partido
1979-1983 Ezequiel Navarro
 
1983-1987 Ezequiel Navarro
 
1987-1991 Ezequiel Navarro
 
1991-1995 Ezequiel Navarro*
 
1995-1999 Manuel Martín
 
1999-2003 José Pedro Rubio
 
2003-2007 José Pedro Rubio
 
2007-2011 José Pedro Rubio
 
2011-2015 Fernando Triano
 
2015-2019 Francisco de Asís Martínez
 
2019-2023 Francisco de Asís Martínez
 
2023-Ugañu Ana Fernández-Salguero
 

Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León Edital

 
Cueva Masseru

Enos alreoris del monicipiu, junta'l arrayu dela provincia de Güelva, envera del puebru vezinu de Cañaveral de León i nel paragi mentau comu El Rincón, aondi están la Sierra'l Puertu i la Sierra del Castillu’l Cuernu, s’encuentran las Cuevas de Huentis de León, declarás menumentu natural en el 2001.[7] El conjuntu está hormau por cincu cuencas i dos simas: La Cueva l'Augua, declará LIC, pos tien una grandi coloña de murciégalus i La Cueva la Lamparilla assitiás ena Sierra'l Puertu a unus cien metrus desseparás i por sotru lau La Cueva Masseru, La Cueva los Postis, La Cueva'l Cavallu, la Sima 1 i la Sima 2, que están assitiás ena Sierra del Castillu'l Cuernu.[2][8]

Fiestas Edital

 
Prosseción Corpus

La fiesta prencipal es el Corpus Christi, que se celebra enos mesis de mayu o juñu, sigún la fecha dela celebración dela Semana Santa. Los dançantis sonin una parti emportanti d'estas fiesta.[14] Nel fin de semana caberu de juñu, tamién se celebra el rehuíju de San Pedru, nel passeu San Anofri. De por últimu, el rehuíju dela patrona del puebru, la Muestra Señora delos Angis que se celebra ca dos d’abostu. Mental tamién otras fiestas mas moernas comu San Isidru, el Caminu o las sonás Capeas del catorzi i quinzi d’abostu possimenti.[15]

Enos añus caberus án vistu ferias comu La Feria del Jamón, que s’á celebrau en quatru cassionis, La Feria del Queso celebrá en dos cassionis i La Feria dela Montanera que nel 2018 tuvu la su primel ves.[16]

Demografía Edital

Tieni una puebración de dos mil cientu noventa i ochu abitantis sigún el INE del 2023.

Gráfica de evolución demográfica de Fuentes de León[17] entre 1842 y 2021

     Puebración de diretu sigún los census de puebración del INE.     Puebración de hechu sigún los census de puebración del INE.

Referencias Edital

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 06280.
  2. 2,0 2,1 «Fuentes de León». EscapadaRural.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Elena (6 de junio de 2022). «Fuentes de León – holapueblo». holapueblo.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  4. 4,0 4,1 «Diputación de Badajoz. Entidades Locales, Comarcas y Partidos Judiciales. Fuentes de León». www.dip-badajoz.es. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  5. 5,0 5,1 «Fuentes de León». CENTRO DE DESARROLLO COMARCAL DE TENTUDÍA. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  6. «Fuentes de León». EscapadaRural.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  7. 7,0 7,1 «Cuevas de Fuentes de León». www.turismoextremadura.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  8. 8,0 8,1 8,2 «Fuentes de León». www.turismoextremadura.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Qué ver en Fuentes de León». Turismo Diputación de Badajoz. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  10. «Plaza de toros de Fuentes de León». www.turismoextremadura.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  11. «Cine - Teatro "San Vicente" Fuentes de León». www.extremadura.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  12. «C.E.I.P. PATRIARCA SAN JOSÉ FUENTES DE LEÓN | Colegios.es». colegios.es. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  13. IP, Proyectos. «Cruces, FUENTES DE LEON (Badajoz)». Pueblos de España. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  14. «Corpus Christi de Fuentes de León». www.turismoextremadura.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  15. «Fuentes de León disfrutará de sus Capeas 2023 los días 14 y 15 de agosto». www.tentudiadirecto.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  16. «Fuentes de León celebrará su IV Feria de la Montanera este próximo fin de semana». www.tentudiadirecto.com. Consultado el 12 de heneru del 2024. 
  17. Instituto Nacional de Estadística (España). «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». Consultado el 6 de octubre de 2023. 

Biblografía Edital

  • Rebollada-Casado, E.; Fernández-Amo, F.J.; Muñoz-Barco, P.; Palacios, MªJ.; Díaz, J.A. (2011): Apregonamientu geoturísticu nel Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León. I Congressu Ibéricu de Geología, Patrimoñu i Minería Sustenibli. Santa Marta delos Barrus (Badajós, Estremaúra), 5, 6, 7 i 8 de mayu del 2011.
  • Fernández-Amo, F.J.; Rebollada-Casado, E. y Muñoz-Barco, P. (2014): Atuacionis geoturísticas nel Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León (Badajós, Estremaúra). Atuacionis CUEVATUR 2014.

Atijus p'ahuera Edital