Lusitania es el nombri duna província romana el oesti la Península Ibérica, la antigua "Hispania" (leyiu cumu Ispania) romana.

Lusitania
Paisis España i Portugal
Anesión 27 eC pola devisión
la "Hispania Ulterior"
Capital Emerita Augusta (Méria)
Arrayus Suresti: Bética
Norti-nordesti: Tarraconensi
Correspondéncia Purtugal (hata riu Dueru),
Estremaura i parti e
Castilla i Lión

Origin i el Altu Empériu Edital

En epoca Repubricana, dendi el sigru II eC, el su territóriu hormaba parti la província Hispania Ulterior.

Bahu el domiñu d'Augusto, nel 27 eC, se crió la província d'esti nombri (cumu província emperial) i era derihia pol un legau el emperaol de rangu pretóriu. La província s'estendia en prencípiu endi Guadiana hata el Cantábricu, ya que duranti las Guerras Cántabras, los territórius de galaicus i asturis huerun anesionaus a ella.

Nel 17 eC, Augusto gorvió a reorganizal las províncias la península, i los arrayus la Lusitánia se fiharun nel territóriu assitiau entri Tahu i Guadiana, con capital en Emerita Augusta (atual Méria), encluyendu aprosimadamenti lo que uguañoti es Purtugal i Estremaura (ecetu la rehión assitiá entri Miñu i Dueru).

El su arrayu cola província senatorial Bética era una línia curtural que deviia la Betúria (territóriu comprendiu entri Guadiana i Guadalquivil) en dos, la céltica era e la Lusitánia i la Túrdula e la Bética.

Los arrayus cola província emperial Tarraconensis encetaban nel cursu bahu e Dueru, acontinaban pol cursu e Tormis i las estribacionis setentrionalis el Sistema Central, p'arcançal la devisória entri las sierras de Greus i Guadarrama, i bahal polas estribacionis meriyonalis del Sistema Central landeandu la Sierra e Guadalupi i Guadiana.

Tomó el su nombri e los lusitanus (en latín: lusitani), valientis guerrerus que opusierun una huerti resisténcia a la penetración romana (sigru II e.C.), hata el puntu e sel una las rehionis ibéricas que duranti mas tiempu runchó contra el envasol. Nel su territóriu tamién s'encluian los vetonis, los túrdulus veteres i los célticus la Betúria Céltica.

Devisionis alministrativas de la província Edital

 
La província romana e Lusitánia

La província hue deviia entri el empériu d'Augusto i el de Claudio en tres conventus iurdicus pala correta alministración de hustícia, que realiçaban dambus dos legati iuridici anombraus pol emperaol, inque s'alcuentraban subordinaus al gobernaol provincial.

Estus conventus eran:

Puebracionis i vias de comunicación Edital

La província estaba densamenti puebrá i romaniçá, especialmenti al sul del Sitema Central, polo que nella desistierun una tupa comuniais, muchas d'ellas premocionás al estatutu e Colónia u Monicípiu entri Cesar, Augusto i los Flavios. Destacan, entri algotras:

 
Detalli dunu los cubus la muralla e Cória, la antigua Caurium, en cuya fábrica apaicin albondus sillaris romanus
 
La puenti d'Alcántara sobri riu Tahu, costruiu pol arquitetu Lacer bahu el mandatu e Trajano

La província s'alcuentraba vertebrá e Norti a Sul ena su parti mas oriental pola Via la Prata, emportanti conhuntu e carçás que premitian viahal dendi la capital provincial, Emerita Augusta, hata la capital el Noroesti la província Tarraconensis, Asturica Augusta; sobri esta carçá se levantaban albondas de las mas emportantis puebracionis de la província.

Otra carçá, costruia en epoca e Trajano comunicaba la Via la Prata con Olissippo a través la famosa Puenti d'Alcántara i la puenti sobri la rivera Trevehana, en direción a la Civitas Egitania.

La crisis el sigru III i el Bahu Empériu Edital

Los arrayus la província acontinarun estabris a lo largu el sigru III, i la província solu se vio afetá pola represión de Septimio Severo contra los notablis de las ciáis, particularmenti d'Augusta Emerita, que s'abian decrarau partidárius del su rival Clodio Albino, entri los añus 193 i 197.

A finalis del sigru III, cuandu Diocleciano se convirtió en emperaol i crió el sistema la Tetrarquia, procedió a reorganizal las províncias del Empériu. D'esta horma, en 298 la província "Lusitánia", cuyus arrayus se mantuvierun igualis a los que tinia ena etapa anteriol, hue entegrá ena nueva Diocesis Hispaniarum, cuya capital hue assitiá en Augusta Emerita, ena que, pol tantu, residian el Praeses u gobernaol de la província, que tomó rangu consulal, i el vicarius u vicáriu la diócesis.

Posteriolmenti, pal 320, Constantino I entegró la Diocesis Hispaniarum ena Prefetura el Pretoriu e las Gálias, remaneciendu la província e quilati duranti el restu el sigru IV.

Natural de la província huerun el heneral Teodosio i el su ihu, el emperaol Teodosio I, que, sigún mos enhorman las huentis conservás, era natural de Cauca (Coca, Segóvia), lo que suponi una cierta ampriación de los arrayus de la província a costa la província Cartahinensi en angún momentu (endeterminau) el sigru IV.

 
Puenti romana sobri la rivera Trebehana, dendi el lau purtugués mirandu al lau español.

El final de la província Edital

Tras l'envasión de los bárbarus en 409, la Lusitánia, huntu cola`Baetica, hue ocupá polos vándalus asdingus i los alanus, i, cuandu estus, presionaus polos visigós, que atuaban cumu foederati el Empériu, abaldonarun Hispania.

En 429, hue ocupá polos suevus dendi las sus basis ena Gallaecia, hata que los visigós a meyaus del sigru V se hizun con el control de Hispania.Sin embargu, parti e l'antigua Lusitánia se mantuvu en manus los suevus hata epoca e Leovigildo.

Nel nuevu reinu visigó e Toleu, la Lusitánia se mantuvu cumu una las sus províncias, recibiendu un gran continhenti e puebración hermana en angunas las sus ciais, cumu Emerita Augusta.

Al cael el reinu visigó en 711, el territóriu hue fácilmenti ocupau polos envasoris musulmanis, inque Emerita Augusta resistió duranti angún tiempu.

Bibliugrafia Edital

Guipa tamién Edital


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Cueva de Maltravieso | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelo | Dolmen del prado de Lácara | Ídolo de Garrovillas | Ídolo de Extremadura
Eá Antígua: Bronce de Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefectura de Tajo y Alagón | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia e Caçris | Provincia e Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra