Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.



Asia es unu delos continentis del mundu, ena devisión estórica, huendu una las más grandis arias geográficas del praneta Tierra. S'estiendi sobri la metá orental del emisferiu norti, dendi'l Oceanu Glacial Árticu al norti, ata'l Oceanu Índicu al sul. Linda pol oesti conos Montis Uralis, i pol esti col Oceanu Pacíficu. Con alreol de 45 millonis de km², es el continenti más grandi del praneta, abraçandu un terciu dela su supifici total. Tamién es el más puebrau, con más de quatru mil millonis d'abitantis, el 60% la puebración del mundu.

Mapa d'Asia vista dendi'l espaciu
Asia
Superfici 44.580.000 km²
Puebración 4.634.608.500
Densidá 102,9 hab./km²
Estaus 51

Etimología Edital

Quiciá qu'aciba'l nombri d'Asia polos antigus griegus, quien mentavan las tierras assitiás más allá'l Mari Egeu d'essi mou.

No estanti, apareci por ves primera comu Asiwia ena idioma delos micénicus. Enos decumentus delos etitas apareci'l nombri Assuwa pa mental una juntança de puebrus del'Anatolia orental conos que luchearun hasta vencé-lus por allá'l añu 1400 a.C.

Sigún los griegus antigus, en agarrandu la su mitología, el nombri d'Asia dimanava dela diosa Asia, mujel de Prometeu.

Geografía Edital

El conceutu uropeu delos continentis, hormau dendi la Antigüedá, enseñala qu'Asia es unu delos tres continentis grandis conocíus n'aquellus tiempus (junta África i Uropa), enque'l deslindaeru no es cosa cenzilla. Polo regulal, se considera qu'Asia espiença, por arriba, a partil delos Montis Uralis (ogañu en Russia) i remata nel Entalli de Bering, que dessepara Asia d'América. Pol sul, la lindi s'assitia nel Entalli delos Dardanelus, entri Grecia i Turquía, mesmu nel Mari Roxu, al lau dela Península Arabi. Pol salienti s'atopa cona lindi natural del Oceanu Pacíficu, que la dessepara d'Oceanía.

Ai qu'echal en cuenta que, sigún estus avíus, Asia es, por mu poquinu, el continenti más grandi del mundu, con 44.580.000 km² de superfici, tuviendu América 42.550.000 km². Hueraparti, contieni quasi'l 60% dela puebración mundial.

Terrenu Edital

Asia está hormá por una gran mesa, en cuyus cantus s'alçan las sierras más altas del mundu (Imalaya, Tian Shan, Karakorum...), andi se hallan la huerça delas montañas más grandis del mundu, huendu la más anombrá el Monti Everest. Pol sul el terrenu es llanu hasta'l Oceanu Índicu i presenta tres penínsulas (l'Arabi, la India i la Indo-china), mu aparenti alo qu'aconteci n'Uropa.

Asia cuenta con unus pocus de disiertus, muchus d'ellus assitiaus eno altu delas mesas que se horman entri las sierras grandis. Se puei mental el Disiertu d'Arabia, el Disiertu'l Gobi o el Disiertu de Turán.

Ríus Edital

En Asia poemus alcontral angunus delos ríus más emportantis del mundu, briçu de grandis cevilizacionis estóricas. L'Eufratis i el Tigris, n'Orienti Meyu, dierun nacencia alas colturas i puebrus mesopotámicus. Ena India, el Gangis, de 2.525 km, ajunta al su alreol millonis de pressonas qu'án entangau'l su pensaeru, la su horma de vevil i las sus esperanças a partil del ríu esti; l'Indu sostribó los primerus estaus dela Antigüedá nel Sucontinenti Indiu. En Russia atopamus varius delos ríus más longus del mundu, gelaus n'angunas zonas duranti güena parti del añu; son el Lena (4.270 km), el Yenissei (4.750 km) i el Obi (4.100 km). Enos grandis eralis del centru d'Asia ain unus pocus de ríus qu'abocan en lagus del interiol, comu'l Sir Daria i el Amu Daria. I pa arrematal, China cuenta conos ríus más longus d'Asia, nacíus enas sierras ocidentalis del país, acorrin una milenta de quilómetrus ata llegal ala mari orental. Son el Yangzi (6.400 km), el Ríu Amarillu (5.650 km) i el Ríu Amul (3.520 km i raya natural entri China i Russia).

Clima Edital

En sel un continenti enormi, Asia presenta una hartá de climas de tolas crassis.

Los climas calientis más típicus son l'equatorial, el tropical úmidu, el tropical secu i el disérticu. Los dos primerus, típicus de tol sur-esti asiáticu, son conocíus polas temporás d'aguagis. Los otrus dos s'alcuentran en Orenti Meyu, la Península Arabi, Irán i l'Asia Central. Descarecin de lluvias i brindan temperaturas inresistiblis duranti angunas epocas del añu.

Los climas tempraus más típicus son el continental, mayolmenti, i el mediterrániu, menus presenti. El clima continental s'atopa ena Siberia. Los iviernus son secus i fríus, i los branus calorosus i una mijina úmidus. El clima mediterrániu, que dessisti ena costa de Turquía, Siria i Palestina, es conocíu polos sus iviernus suavis, las lluvias escassas i pocu apreviniblis, i los branus calenturientus.

Nel apartiju de climas fríus namás atopamus que los d'alta montaña, presentis eno altu delas enormis sierras asiáticas, i el clima polal, típicu delas costas qu'están cerca'l Árticu.